LA FONDALADA

Tracta aquesta novel•la de l'emigració d'estudiants indis que van anar a buscar feina als Estats Units al llarg de la segona meitat del segle XX. La trama s'articula al voltant de dos germans, nascuts a Calcuta el 1943 i 1945, respectivament. El major, se'n va a Rhode Island en acabar la universitat, a mitjans de la dècada de 1960. El menor, en canvi, es queda al seu país dedicat a l'activisme polític en un partit comunista de tendència maoista i es casa amb una jove, també universitària, que no és del grat dels seus pares. Quan un grup paramilitar l'executa per haver assassinat un policia el seu germà, decideix casar-se amb la vídua i portar-la a Amèrica per ajudar-la, sabent que està embarassada i que els seus sogres no l'acullen amb afecte.
L'obra planteja la difícil situació d'uns personatges que pertanyen alhora a dos mons molt diferents. Els protagonistes romanen la major part de la seva vida als Estats Units, però no acaben d'integrar-se en un país que els considera estrangers. Alhora, en tornar a Calcuta, perceben que ja no s'acomoden plenament al lloc on van créixer. El record de la fondalada on els dos germans van jugar de petits, simbolitza la profunda separació afectiva que es va produir entre els dos en fer-se adults, la mateixa que després va caracteritzar la relació matrimonial sense amor del major amb la vídua del menor. L'obra resulta entretinguda tot i que, a mesura que avança, l'acció perd força per reiterativa i per l'excés de personatges secundaris la intervenció debilita la tensió argumental. L'estil és l'element formal millor aconseguit per la seva fluïdesa i capacitat de comunicació mentre que els detalls ambientals són cada vegada més inexpressius. El contingut reflecteix el desconcert moral d'uns éssers que van assimilar el materialisme americà però no l'espiritualitat cristiana subjacent en els fonaments de la civilització occidental i que en conseqüència no tenen referents objectius de conducta.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa