LA KLARA I EL SOL

Kazuo Ishiguro, nascut a Nagasaki el 1954, viu a Anglaterra des de 1960. Al llarg de la seva trajectòria literària, pràcticament totes les seves obres han estat premiades. El 2017 es va alçar amb el Premi Nobel de Literatura. La Klara i el Sol és la seva última novel·la.
En un món proper, però futurista, la Klara és una AA, una amiga artificial per acompanyar adolescents. El seu mecanisme alimentat per bateries solars, encara que no és d'última generació, és molt sofisticat, capaç d'analitzar el que hi ha al seu voltant per reaccionar de manera humana a qualsevol problema o situació que se li plantegi o adaptar-se a maneres d'actuar, etc ., dels humans. A la venda en una botiga especialitzada en aquest tipus de robots, és adquirida per la Josie, una jove de catorze anys, filla única i gairebé sempre malalta des que va ser millorada genèticament per tenir més possibilitats en el seu desenvolupament cap a la maduresa. No així el seu amic Rick, que per falta de diners no va poder accedir al programa de millora i que ara ha de patir la possibilitat que la Josie mori. La Klara, analitzant tot el que té al voltant a la casa de Josie i les persones amb les que conviu, arriba a la conclusió que el que la jove necessita és la substància del Sol. Si aconsegueix que la Josie estigui coberta de sol hauria la possibilitat de que no morís. Mentrestant, la mare de la noia està intentant que un expert fotògraf faci un retrat de la Josie el més exacte possible a ella per poder conservar la seva imatge si aquesta mor. Però, lluny de ser un simple treball fotogràfic, es planteja com una situació complexa de conseqüències ètiques.
Kazuo Ishiguro escriu una novel·la de ciència ficció ambientada en un entorn conegut per qualsevol lector actual, però exposant la possibilitat d'un avanç tecnològic en els robots que vindrien a plantejar noves situacions ètiques en la seva utilització. També l'ús de tècniques genètiques per alterar o millorar les capacitats humanes comportaria una sèrie de problemes tant físics com ètics en absolut indiferents quan entren en joc la llibertat humana o la capacitat d'estimar de les persones.
Fent gala d'una excel·lent tècnica narrativa l'autor escriu una història que, sense ser simple, es llegeix amb facilitat i atrapa el lector des del principi.
És curiosa la manera en què la Klara, narradora i protagonista, gran observadora de la naturalesa humana, es dirigeix ??al Sol com un ésser superior, sent conscient a través de les seves anàlisis lògiques que sempre hi ha una Força per sobre de qualsevol capacitat robòtica o humana que convida a considerar la transcendència.

Encarnita Herraiz