LA MORT DEL COLOM

Barbara Mary Crampton Pym (Shropshire, 1913-1980), considerada una de les més importants novel·listes angleses de la segona meitat del segle XX, va escriure La mort del colom el 1978, la seva segona obra després d'“anys al desert” que va travessar des del 1961 per la manca d'interès dels editors a les seves novel·les.
L'autora torna a demostrar-hi els seus dots d'observadora, d'una societat en què es desenvolupa bé, i de magnífica narradora. Amb una mirada encertada se centra en les dones madures dels anys setanta de classe mitjana. Després de la Segona Guerra Mundial, la solteria de moltes per l'escassetat d'homes caiguts a la contesa les porta a satisfer els seus desitjos d'afectivitat amb nois més joves en una barreja de sentiments de maternitat perduda i tornada a una joventut ja buida pel temps. És el cas de Leonora Eyre, una dona elegant i sofisticada entrada a la cinquantena, soltera, sense dificultats econòmiques, amb amics afalagadors, però sense haver aconseguit un compromís de matrimoni.
Casualment, en una subhasta d'antiguitats es troba amb un antiquari vidu de seixanta anys i el seu nebot James de vint-i-quatre. L'atractiva dona crida l'atenció dels dos homes amb qui de seguida entaula amistat; però davant del que es podria esperar, Leonora s'inclina per buscar més afectivitat en el jove. Aquest, que no és indiferent a les mostres d'amabilitat de la dona envers ell, es mourà en un ambient afectiu confús. Immers en els interessos de la seva pròpia generació dels anys setanta, aliena ja a les dificultats de la postguerra, James tindrà trobades sexualment ambigües amb homes i dones, esporàdiques, sense compromisos ni valors estables, a la recerca d'una felicitat esquiva. Aquestes trobades que procurarà amagar Leonora malgrat el suposat interès d'aquesta per no interferir en cap de les seves relacions, els portarà a un distanciament inevitable.
Barbara Pym demostra amb aquesta novel·la el seu agut enginy per captar de manera precisa els detalls psicològics de cadascun dels personatges als quals fa evolucionar a través de les relacions afectives en un sentit o en un altre: des de l'exuberància de la joventut fins a les dificultats de la vellesa. Una evolució que els enfrontarà amb la realitat i la veritat de la vida.
Les inclinacions sexuals d'alguns dels personatges com a conseqüència d'una personalitat inestable i en cap cas satisfactòria estan narrades amb un estil sobri, subtil i elegant que allunya la novel·la de tota vulgaritat.

Encarnita Herraiz