LA NENA QUE ES VA EMPASSAR UN NÚVOL TAN GROS COM LA TORRE EIFFEL

Romain Puértolas torna amb una novel·la humorística amb el sorprenent títol de La nena que es va empassar un núvol tan gran com la Torre Eiffel. La història presenta una entranyable nena, Kazer, que pateix una malaltia pulmonar i està ingressada en un pobre hospital de Marràqueix, malaltia que tots denominen com un gran núvol que s'ha empassat. Kazer, a través d'Internet, coneix moltes coses del món sense moure’s del llit, és feliç en les seves circumstàncies i alegra la vida de metges i pacients. La seva mare adoptiva, Providence, és una cartera francesa que es disposa a viatjar de París a Marràqueix a recollir Kazer per traslladar-la a un bon centre hospitalari francès. Però un contratemps meteorològic paralitza el trànsit aeri i Providence comença una sèrie d'aventures desesperades per aconseguir viatjar. Amb l'ajuda d'un pirata xinès, uns monjos tibetans bastant modernitzats i un enamorat controlador de l'aeroport d'Orly, Providence aconsegueix volar a través de l'espai impulsada per l'amor a la seva filla en un viatge sorprenent en què arriba a conèixer a líders com Obama o Hollande. L'autor ofereix dos possibles finals per tancar el llibre.
La novel·la segueix la línia del faquir que es va quedar atrapat en un armari d'Ikea i presenta una faula de bons sentiments a través de nombroses seqüències a qual més absurda i rocambolesca, esquitxades de tocs humorístics que inclouen una referència eròtica. La narració, summament àgil, se centra en uns personatges simpàtics i atractius i ressalta la capacitat d'estimar d'una mare així com el poder de la voluntat per aconseguir els objectius en la vida. El llibre intercala el somriure, el dolor i la tendresa aconseguint una lectura emotiva, entretinguda i de fàcil lectura. Puértolas remarca també la necessitat d'acceptar les situacions que ens depara l'existència com la limitació o la malaltia i el fons resulta positiu tot i que el plantejament general es cenyeix simplement a nivell humà i el to és lleuger.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa