LA PARAULA PER VERMELL

Aquesta novel·la, dividida en diverses parts, comença amb una expedició a l'Antàrtida. Allí, un grup de tres investigadors s'enfronta a una terrible tempesta durant la seva estada al Pol Sud. Tots tres, són separats pel mal temps. Luke, es queda amb la motoneu intentant contactar amb Thomas i Doc. Thomas, navega a la deriva en una placa de gel i, encara que no es concreti de quina forma, acaba morint. Doc (el veritable nom del qual és Robert), se salva de morir en caure per un penya-segat gelat, però pateix un gravíssim vessament cerebral que el deixarà gairebé a la vora de la mort.
Tot i el començament de la història, que abraça la primera part del llibre, la novel·la no se centra en l'expedició ni en el rescat. Presenta Anna, l'esposa de Robert, que ha de canviar de vida per cuidar el seu marit, que gairebé no ha vist els últims 30 anys. Robert és un guia expert a l'Antàrtida, i no ha perdut l'oportunitat d'anar a gaudir de la soledat del gel. Això va permetre que Anna avancés en la seva carrera, obtenint diversos doctorats i centrant-se en la investigació. La comunicació, afecte i amor a la parella disminuïa amb el pas dels anys. Robert ha estat un pare absent, un marit absent i un guia solitari. I ara és un marit que torna a casa totalment dependent de la seva dona.
Una història que podria ser real: la narració, que sigueix en primera persona cada personatge permet comprendre què pensa cadascun dels protagonistes. És impactant quan narra Robert que està patint un vessament cerebral i es transmet la seva angoixa en veure que pensa correctament. Anna cobra una importància significativa a la novel·la. La seva vida canvia de cop i això desestabilitza la seva preuada vida laboral. És apartada del projecte en què ha treballat gairebé una vida; es converteix en una cuidadora a temps complet per a una persona que mai no hi ha estat, amb un gran debat intern. La seva relació amb els seus fills no és bona i es pot entendre que no li sembla justa la situació en què es troba.
Com a part de la teràpia per millorar l'afàsia del seu marit, l'Anna i el Robert participen en un grup de suport amb més persones que han patit pèrdua en la parla. Aquest grup ajuda Anna a enfrontar la seva solitud, i trobar confort en l'experiència dels altres pacients.
La dinàmica del grup és interessant, aporta grans avenços per a tots els personatges i dóna una nova perspectiva a la pèrdua de la parla i les seqüeles dels derrames cerebrals. I encara que sembla que això alenteix el relat és una part important de la millora de Robert i ajuda a tornar a si mateix.
La novel·la és de lectura ràpida i mitjanament fàcil. Amb molt de diàleg intern i freqüents canvis de narrador però és difícil perdre's. Tot això fa que la lectura sigui molt dinàmica. Cal recalcar el gran treball de traducció, que fa possible que quan parlen els pacients d'ictus s'entreveu a la seva afàsia la similitud de les seves paraules amb què volen pronunciar.

TROA