LA PERPLEXITAT

Jordi Graupera nascut a Barcelona l’any 1981, és professor de filosofia i periodista, i doctor en filosofia per la New School for Social Research de Nova York.
Ha fet de professor i investigador a diverses universitats, com ara la de Nova York o la de Princeton. Actualment és professor a la Universitat Ramon Llull. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com l’Avui, La Vanguardia, El Nacional, El País o The New Yorker.

L’autor després de l’experiència de viure deu anys a Nova York -el període d’Obama a Trump- construeix un relat conjugant descripcions del dia a dia, de la gent i la vida a Nova York i els llocs on va anar desenvolupant la seva vida a Amèrica. Parla molt detingudament de política, explicant realitats culturals concretes i consideracions sobre els polítics. Hi ha a més moltes reflexions entorn a la religió, sobre tot, el protestantisme.

La perplexitat és un llibre sobre política, religió, pensament filosòfic i com diu el títol de com ens quedem perplexos davant els grans temes de la vida i el contrast del nostre pensament amb el dels altres.
A l’autor actualment se’l considera un filòsof rellevant que a més del pensament filosòfic i polític català darrerament s’ha posat al capdavant d’un nou partit independentista anomenat Alhora.
Per ell l’escriptura “és revelar tots els secrets i posar totes les perplexitats a la vista, també les inconscients”.

Un fragment del llibre, a les pàgines del final, destaca: “Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat d’imaginar que l’altre defensa el seu món per amor, rere la creença que l’altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant d’una contradicció, davant d’un absurd”.

Beth Udina