LA PRINCESA DE JADE

La coneguda actriu i escriptora, ens presenta una obra de ficció basada en uns fets més que plausibles: Ens situa en l’any 551 després de Crist, quan l’Emperador Justinià governa l’occident cristià i organitza una expedició a la Xina, per tal de descobrir el secret millor guardat de l’Orient. En la tria de la expedició són escollits dos monjos nestorians i un teixidor amb el seu fill. El viatge és perillós i llarg, i abundós en aventures.
Junt amb aquests personatges principals hi ha d’altres, que aniran enriquint la vida dels expedicionaris, i en particular la presència de las dones –en diferents moments, i de personalitats molt diverses- donant pes a la llarga història.

Si el tema esdevé interessant, o si més no pot encuriosir el lector , la narrativa perd sovint el ritme, fins i tot arribant a confondre’s els temps i els llocs que explica.
Potser per això no queda ben clar cap a quin públic va dirigit: si és per adults, podria haver estat més àgil; si es destina a la gent jove, cal tenir en compte les idees que transmet (els nestorians són els homes cultes, caritatius, intel·ligents... mentre que els catòlics no saben donar raó de la seva fe o queden més palesos els defectes que no pas les virtuts: tot molt simplista i fins i tot amb una descripció de sexe explícit per acabar de fer el pes. O totes las consideracions filosòfiques de la part final, que son força sincretistes i fins i tot budistes. Sembla més un llibre de idees que no pas de personatges i fets.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa