LA QUÍMICA

Stephenie Meyer, autora de la saga Crepuscle, narra a La Química una història d'intriga protagonitzada per una jove llicenciada en medicina que va treballar per a la CIA en una investigació sobre preparats químics injectables que permetrien realitzar als detinguts interrogatoris sota tortura sense deixar empremtes en els seus cossos.
Un cop acabada la preparació d'aquests líquids, es va decidir eliminar tant ella com el seu cap, pel fet de saber massa sobre les pràctiques il·legals. No obstant això, quan un gas letal va envair el laboratori on tots dos treballaven, la protagonista, que acabava d'abandonar el local, va aconseguir salvar la vida. Des de llavors la seva existència es converteix en una contínua fugida, fins que rep una trucada dels seus antics caps demanant-li ajuda per salvar innocents d'un greu perill. Encara que desconfia, accepta col·laborar i de nou es veu embolicada en un embull d'enganys i escapades el desenvolupament dels quals constitueix la trama d'aquesta novel·la. L'obra, d'extensió sobredimensionada, és un típic producte comercial de consum gairebé sense punts de contacte amb la creació literària. La protagonista s'assembla més a una superheroïna de còmic que a una figura humana, tant a causa de la seva manera d'obrar com per la configuració del seu perfil personal. Furiosa contra els que es proposen assassinar per haver realitzat la tasca per a la qual l'havien contractat, es converteix en titella que actua de manera mecànica, sense sentiments, preocupada tan sols per la supervivència momentània. L'autora ha volgut suavitzar aquesta inhumana configuració afegint a la intriga una sèrie d'elements sentimentals a càrrec d'un personatge que es creua per error en el camí de "la Química". Mentre ella perseguia algú relacionat amb el narcotràfic, a canvi de deixar de ser perseguida, es confon d'objectiu i segresta no el personatge suposadament perillós, sinó el seu germà bessó, un innocent professor de llengua i literatura que, ni sota tortura, pot confessar una cosa que ignora. Un cop descoberta la confusió, els dos que continuen al costat malgrat les tenses situacions que els envolten, acaben per enamorar-se. Composta per una extensa sèrie de seqüències dinàmiques, enllaçades entre si de manera poc elaborada des del punt de vista tècnic, repetitives en el seu tractament i escrita amb estil mancat en relleu estètic, la novel·la manté la intriga a base de recursos elementals i la seva lectura tot just compensa l'esforç que el seu nombre de pàgines exigeix. Els elements sentimentals molt abundants, no impliquen referències concretes a relacions sexuals entre els personatges centrals.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa