LA SENYORA STENDHAL

Rafel Nadal (Girona,1954), ara presenta una novel.la en els darrers anys de la guerra civil espanyola (1936-39), la post-guerra, en un poble petit de la província de Girona, i els maquis de les muntanyes del Pirineu. Construïda a partir d´una postal trobada en una llibreria de la Girona vella, on es veia un paisatge de dues fileres d´arbres, amb una caseta blanca i una pollancreda. La veu del narrador, en Lluc reviu en aquest record la seva infantesa, al costat de la senyora Stendhal, l’autèntica protagonista, i referent moral, al llarg de tota la narració i del seu fill Dani, i de l´avi Dídac, que el van acollir quan li van matar la mare, al final de la guerra.
L´autor, ha sabut crear amb força i originalitat els personatges: d’en Lluc, destaca la mirada d’innocència, agraïment, i tendresa, per l’afecte que rep de la senyora Stendhal; del decidit i rebel Dani; de la saviesa de l´avi Dídac, que li ensenya els secrets per cultivar bé la terra i saber respectar cada persona, sense mirar les postures polítiques o ideologia; del mestre del poble comprensiu i que s´interessa amb afecte per ell; del metge i la seva família, que atén amb sol·licitud rics i pobres . . . i fins i tot, un dia el conviden a casa seva, amb cinema que projecta el pare, etc.
L´autor, intercala descripcions plenes de bellesa poètica, quan el pare de Cal Xapo ensenya al fill Siset, com s´esporguen les pereres, els pomers i les pruneres. . . . També quan les dones van al safareig del poble a rentar la roba. La història segueix, en Lluc, en el poble, internat i muntanya . . . i el referent constant de la senyora Stendhal, que de paraula i de fets. mostra el cap i el cor de bona mare, i intenta que el seus fills no caiguin en la violència ni en el desig de venjança que veu en les persones del poble.
En els capítols del llibre que explica els records de l'internat, és un col·legi dirigit per capellans, que l'autor evita dir el nom, però que molts lectors situen clarament a prop de Girona, en Lluc, s´ho passa molt malament. Es troba terriblement sol, etiquetat com a fill de família de republicans, se li fa molt dura la disciplina, i el rigor i càstigs que descriu, són molt inhumans Era un alumne fàmul (de no pagament), i el encàrrecs per mantenir-se li resulten molt desagradables. S´escapa i se’n va a la muntanya amb els maquis. Allà descobreix lligams i esdeveniments que mai hagués imaginat. Al final de molts fets sorprenents, i de comprovar que la realitat no encaixa en el que havia desitjat i somiat, en Lluc, recorda el lema constant de la senyora Stendhal: " la creença en que la raó es transmet per mitjà de l´educació i la formació, no per la força ni la violència". Els records que descriu de l´internat i alguna altre vivència poc afortunada del mossèn del poble, en relació a uns pobres masovers que els treuen del Mas, pot resultar desconcertant per alguns lectors. Encara que denuncia també les atrocitats dels milicians i assassinats de persones innocents, per part dels republicans, jutge amb més contundència, les actuacions dels franquistes, perquè considera més greu les injustícies fetes des de la impunitat del poder.

Molt ben escrita aconsegueix un dinamisme variat i la fa molt llegidora. Requereix un mínim de formació històrica, per situar la percepció de l´autor, en el marc de l’ època. També graduar la dosis de subjectivisme, que presenta al radicalitzar més un dels bàndols.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa