LA VIDA JUGA AMB MI

David Grossman va néixer el 1954 a Jerusalem. És escriptor a temps complet des de 1988. És notòria la seva talla moral i intel·lectual i el seu nom figura entre els candidats al Premi Nobel.
La vida juga amb mi va ser publicada per primera vegada el 2020 i de seguida es va convertir en un referent pel seu realisme i sensibilitat al relatar, amb les degudes llicències que permet la ficció, la història basada en la vida d'Eva Panic Nahir, una dona que va tenir de patir el sense sentit de l'empresonament a l'illa de Goli Otok a la Iugoslàvia del dictador Tito.
Vera és una dona jueva vídua, de quaranta-cinc anys, menuda, forta, decidida i encara amb la bellesa i l'elegància natural que sempre l'han acompanyat. Corre l'any 1962 i acaba d'arribar des de Iugoslàvia a un kibutz a Israel amb la seva única filla Nina de disset anys, una jove bella, però distant i amb actitud agressiva. Al poc temps, Rafael, un nen tímid de quinze anys que acaba de perdre la seva mare, s'enamora perdudament d'ella així que la veu, un amor impossible sense saber que aviat hauran de compartir les seves vides quan el seu pare i Vera decideixen contraure matrimoni. El mateix dia del casament, Nina, per venjar-se, decideix seduir Rafael i a l'endemà emprèn la fugida lluny dels kibutz. A partir de llavors, Rafael, que no deixa de estimar-la, tindrà amb ella una relació intermitent de recerca, trobada i pèrdua de la qual naixerà Guili, mentre que Vera aconsegueix formar una família estable i duradora, veritable mare per Rafael i la millor àvia per Guili; però amb la ferida constantment oberta de Nina. Ara que Vera acaba de fer noranta anys, Nina, en les primeres etapes de la malaltia d'Alzheimer, té la necessitat de saber sobre un passat que no ha deixat de turmentar-la durant tota la seva vida fent d'ella una dona miserable fins arribar a anul·lar la seva relació amb la seva filla Guili.
David Grossman escriu una magnífica novel·la. Aconsegueix ficar-se en la pell i el pensament de la narradora intentant desgranar els anhels més íntims del cor humà en l'actuació de cada un dels personatges.
L'anar i venir dels diversos escenaris temporals aconsegueixen mantenir el sentit de present en funció del que va passar en el passat en una constant recerca interior avalada per l'amor ferm, fidel i desinteressat.
La novel·la és la història de cadascuna de les tres dones en el seu ésser més íntim i essencial, en la seva relació maternofilial de necessitat i desafecció, i sempre anhelant d'un amor vital i innocent.

Encarnita Herraiz