LES DARRERES PARAULES

La novel·la, situa l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (del llinatge dels Habsburg), al llit de mort, dictant les memòries -per justificar la seva vida- al seu secretari, en to de confessió, al castell de Brandys (Txequia, 1915). L’Arxiduc va arribar a Mallorca quan tenia 20 anys. Hi va anar a parar intrigat per l’exotisme i també perquè volia estudiar els escarabats mallorquins i
eivissencs. Va ser un enamorat de l´illa i va establir el seu petit regne paradisíac. Cosí de l´Emperador Francesc Josep i de l’Emperadriu Elisabet (Sissi), l’Arxiduc va fer diversos serveis -passant informacions confidencials d´Estat- que interessaven a la cort de Viena. El seu tarannà bohemi dissimulava que pogués ocupar-se en serveis d´espionatge, en els seus freqüents viatges per molts països del món.

Degut a aquestes circumstàncies, l´Arxiduc, fa un retrat de l’Europa d’aquella època molt interessant i de gran transcendència històrica. Es lamenta en un moment donat, que no va tenir temps d’ arribar a Viena, on es preparava l´atemptat a Sarajevo que es va perpetrà en l’assassinat del nebot de l’Emperador -llavors príncep hereu- Francesc Ferran i la seva muller Sofía. També detalla -d´uns anys abans- la tragèdia de Mayerling. El suïcidi de Rodolfo -fill de l´Emperador- i de la seva amant María Vetsera. Desvetlla que dubta de la versió oficial que ha donat la Cort de Viena i opina que els mòbils hagin pogut ser altres, per la mala relació que hi havia entre pare i fill, en problemes d´Estat.

L’autora, presenta l´Arxiduc en la vida personal, com un brillant intel·lectual de l’època, naturalista, etnòleg i antropòleg. El descriu com un home lliure que va tenir la fortuna de poder viure segons els seus desitjos i envoltar-se de les persones que més li van interessar, sense fer distincions de classes socials. Però a la vegada, amb una existència molt torbadora. i trista. De les vivències familiars i sentimentals, explica en les seves memòries que va tenir amants
dels dos sexes, i que portà una vida de passions sexuals sense fre, segurament motivades per tapar la seva humiliant anomalia: una impotència sexual. Sovint, contrasta la seva humanitat amb ajudar als necessitats que té a prop, amb les misèries de l´instint que li fan perdre el nord de la seva vida. Necessita pensar en el record de la seva mare i en les pregàries que li va ensenyar de petit i no ha deixat mai, per suavitzar el rebuig que sent en molts moments.

Les relacions amoroses que té amb les camperoles, són més poètiques que sensuals. Breus i no resulten desagradables. En canvi, contrasta el relat de disbauxa amb Vyborny, un noi de 19 anys, que intenta cobrir els fets, grollers i crus, en un marc de bellesa i mitologia clàssica, presentant-la amb un marcat naturalisme, per justificar una conducta perversa. I quan l´amant vol anar-se’n, li nega l´ajuda i el deixa morir. En les seves últimes hores fa una breu al·lusió, dient que li seria beneficiós buscar un capellà, per demanar perdó a Déu, en confessió.

Molt ben escrita, és Premi BBVA, Sant Joan de novel·la catalana 2016.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa