LES NOIES DE SANTS

Tània Juste es una escriptora llicenciada en Història de l’Art que ja ens te acostumats a novel·les històriques com A flor de pell, Els anys robats o l’Hospital dels pobres, entre altres. Sempre sap aportar aquest intimisme feminista i femení on les situacions es resolen de forma sorprenent o senzillament previsibles, com aquest cas.

La narració de l’autora comença en un mas a València cap al 1922 on la incertesa de les collites fa decidir la Maria i el Gregorio Molina a buscar-se la vida a la zona industrial de Barcelona. Els espera feina a l’Espanya Industrial, fet que implica viure a Sants. Els Molina tenen 5 filles que a poc a poc s’aniran escolaritzant i treballant a la fàbrica, cosint per a un sastre, en una botiga o posant una perruqueria. Gaudiran de l’oferta cultural del barri: Orfeó de Sants, Cobla Barcelona, balls, passejos.... L’autora relata tot un anecdotari de prometatges, vestits, àpats....tot plegat es respira un ambient costumista, intimista, femení,o n no hi manca la figura de l’assetjador a la fàbrica (Casimiro) o la sororitat entre germanes, mare, filles.
La novel·la es desenvolupa en temps convulsos de pistolerisme, Dictadura de Primo de Rivera, II República, guerra civil i inicis del franquisme. Atès que el llibre és més o menys autobiogràfic es veu l’entusiasme republicà, la il·lusió del vot femení, la guerra des de la reraguarda on quedaven dones i nens.
Molt encertat el relat dels dos móns: família Molina com a fil conductor i la història de Catalunya com a eix cronològic que ens guia. Sovint entre els 2 móns hi ha capil·laritat, però de vegades interessa més el relat emotiu de les relacions familiars, de les microanècdotes, del barri de Sants o senzillament una ullada ràpida al món dels senyors-amos.
Les filles són la Júlia, la Pilar, l’Àngeles, la Carmen i la Lola. Cada una presenta una entitat, una personalitat i a cada una la vida la sotmet als seus esforços, patiments, però també el goig queda repartit. Tot plegat tindrà el vist-i-plau de la mare, la Maria, que vetllarà i exercirà una diplomàcia exquisida entre totes les filles, gendres, nets i altres familiars.
Clar la novel·la finalitza al primer franquisme, però tampoc hi ha un acarnissament exagerat, es parla de consells de guerra, de camps de concentració i exili, però el Javier, gendre falangista, apareix com a redemptor.

Ve a ser la història de tantes famílies de Catalunya que van tancar el dol de la guerra i amb més o menys entusiasme i/o amnèsia van decidir viure.

Interessant el vocabulari planer, comprensible, algun estirabot i la presència del castellà en moments de la conversa i al nom de les filles.

Indicada per a públic jove i adult atès la complexitat del moment històric.

Carme Solsona