LES NOSTRES RIQUESES

Amb aquesta novel·la que porta com a subtítol "Una llibreria a Alger", finalista dels premis Goncourt i Médicis, l'autora, Kaouther Adimi (Alger, 1986), ha volgut fer un homenatge a l'editor i llibreter Edmond Charlot (1915-2004), que va fundar el 1936 una llibreria i editorial en la qual es van publicar llibres de Camus, Giono, Bernanos, Vercors (d'ell va publicar el seu reeixit llibre El silenci de la mar), Roy, Fouchet, Kessel, Roblès, Gide, García Lorca ... i que es va liquidar completament en 2017.
La novel·la transcorre en dos plans cronològics. D'una banda, s'explica el viatge que fa Ryad el 2017 des de París a Alger per guanyar-se uns diners desmuntant una biblioteca que es convertirà en una bunyoleria. De l'altra, la part més important i interessant, se situa a partir de 1936 quan el jove Edmond Charlot decideix crear una biblioteca, una llibreria i una editorial en un petit local que es diria "Les Veritables Riqueses" en record d'un dels més famosos llibres de l'escriptor francès Jean Guiono, "una aventura sense desert ni panteres, però una aventura al cap i a la fi" que li deixa completament endeutat. La llibreria s'instal·la en un carrer bulliciós, agitat i vibrant encaixonat entre una pizzeria i una botiga d'ultramarins.
Passat i present es donen la mà per evocar la tasca intel·lectual d'aquest editor i reviure també el clima literari i llibresc que es va viure a la capital d'Algèria abans i després de la Segona Guerra Mundial, un espai "per als amics que estimen la literatura i la Mediterrània " i lloc de trobada de nombrosos intel·lectuals francesos de la talla d'André Gide, Saint-Exupéry i, sobretot, Albert Camus, que va tenir una relació més estreta amb l'editor. Alhora, la llibreria és testimoni dels canvis que es donen a Algèria durant dècades i el dolorós procés d'independència que va viure.
Sobretot, la novel·la evoca l'amor als llibres per part d'Edmond Charlot, que va fer tot el possible per treure els seus projectes endavant. En una entrada del seu diari de 1938, diu: "Massa entusiasme, massa idees que m’esgoten. Els projectes continuen sorgint, però no tinc més remei que posar fre als meus grans somnis: els meus recursos financers més que limitats m'obliguen a tocar de peus a terra ". En una altra entrada de 1942 es queixa que no té "ni paper, ni fil per enquadernar, ni tinta, ni res de res. Recorro la ciutat buscant qualsevol cosa per publicar, imprimir, editar. Fulles d'arbre? Terra? Fang? Ja no se m'acut què fer ".
Malgrat les restriccions i dificultats, la seva tasca es va estendre també a França, on va ampliar a París el prestigi de la seva llibreria i editorial. Com escriu el 1947, "he passat d'una petita editorial artesanal a una empresa ofegada per les comandes i ... els deutes. No dormo". No obstant això, la pèssima situació econòmica l'obliga a prendre decisions dràstiques i a tancar l'editorial de París. Torna a Algèria quan comença a intensificar-se el clima polític. Fins i tot algunes de les seves llibreries pateixen un atemptat, "una vida sencera reduïda a runa". Malgrat tot, no decreix el seu entusiasme.
L'autora evoca amb nostàlgia aquells anys i els projectes posats en marxa per Charlot. "Les Veritables Riqueses" ocupa un lloc destacat en la memòria cultural d'Alger i del evocador carrer Hamani on s'aixecava en àrab i francès el cartell que va ser durant dècades l'estendard de la seva llibreria: "Un home que llegeix val per dos".

Adolfo Torrecilla