Les llàgrimes de cocodril són aquelles que no flueixen a causa de la pena o el dolor sinó com a manifestació de ràbia per un desig o un caprici frustrat. El petit cocodril que protagonitza aquest conte sol plorar unes poques llàgrimes si no li agrada el menjar o si troba a faltar algun amic. En aquestes ocasions, els seus pares li diuen que els cocodrils no ploren, sinó que han de ser valents, decidits i segurs. L'obra explica de forma molt senzilla que el plor capritxós s'ha d'evitar però que hi ha situacions en les que pot suposar un alleujament legítim que ajuda a superar circumstàncies difícils. L'autor imprimeix a les aventures del protagonista un sentit educatiu, expressat en termes molt clars, que ensenya a diferenciar quan el plor està justificat i ha de permetres i quan indica simplement una falta d'autodomini que cal corregir. Les il·lustracions d'Emilio Urberuaga resulten molt encertades.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Añadir a mis favoritos
Compartir