LLUNY DE LOUISIANA

Luz Gabás ha demostrat a les seves novel·les anteriors que és una bona constructora d'històries, i ara amb Lluny de Louisiana, i el premi Planeta, es consolida en un gènere, en què s'uneixen dades històriques, una trama familiar i una aventura romàntica, i que és tan abundant i del gust del gran públic.
La novel·la se centra en un moment molt interessant de finals del segle XVIII per a la història europea i d'Amèrica del Nord i on entren en joc les tres grans potències del moment: França, Anglaterra i Espanya i els Estats Units naixents.
Tot corre al llarg del riu Mississipí, des de Nova Orleans a Sant Lluís i totes les terres ocupades per una bona quantitat de tribus índies, unes més bel·licoses que altres i amigues dels colons segons els moments. Els esclaus negres i els cimarrons que s'han refugiat a les zones pantanoses fugits dels amos blancs completen els personatges per narrar de manera novel·lada els fets històrics d'uns anys complexos.
Tot gira al voltant de la família Giscard, francesos emigrats quan encara tota l'extensa regió pertany a França, són comerciants que negocien amb els indis, amb els altres emigrants i amb Europa. Dins la família, Jerome, el pare és un home enèrgic, prudent, que busca prosperar i mantenir la seva abundant família i que manté unes excel·lents relacions primer amb els francesos i després amb els espanyols. La mare, Blanche, és una dona discreta però que sap aconsellar el seu marit des de l'ombra i mantenir la família unida.
El personatge que centra tota la novel·la és Suzette, que des de petita mostra una gran intel·ligència pràctica i un sentit polític admirable. Justa, amb bon cor, però immadura al llarg de tota la història, arrossegada pels sentiments i un desig boig de llibertat. És l'heroïna i la figura que representa un estrany feminisme rar en aquells moments i la defensora de totes les agressions i les incomprensions per la raça o la condició social. Enamorada d'un indi, tan aparentment noble com ella, no acaba de ser conscient de la importància dels compromisos contrets i es deixa portar pels capricis del cor. Això és el pitjor de la novel·la, ja que es pretén que el lector accepti la seva conducta immoral per tal d'una llibertat i uns sentiments que realment no són nobles. Els personatges en conjunt estan ben tractats donant una imatge molt real d'ells i novel·lant, però cenyint-se a la veritat històrica. El ritme narratiu està ben distribuït a les parts que componen la novel·la i encara que sigui molt extensa no avorreix i es llegeix amb ganes.
La novel·la és plena de valors cristians, encara que volent fer-los compatibles amb la defensa de la conducta de la protagonista. També és un al·legat contra la dissolució de la Companyia de Jesús i la defensa de l'acció evangelitzadora de l'Església i de l'acció colonitzadora d'unes terres inhòspites.
Conté uns apèndixs històrics molt valuosos i que són testimonis de l'enorme treball que ha costat fer una història sense sortir de la realitat històrica.

TROA