LLUNY DEL BROGIT DEL MÓN

A mitjans segle XIX, un jove camperol anglès tracta de convertir-se en hisendat, però la mala sort frustra els seus planes. A més, està enamorat d'una jove a qui una herència col·loca sobtadament en un nivell social molt més elevat que el seu. La seva calma i fortalesa interior permeten que, tot i els contratemps, segueixi complint el seu deure.
L'obra es va publicar per lliuraments en una revista en 1874, però aquesta traducció es basa en una edició revisada de 1912. El seu origen imposa a l'acció un desenvolupament fragmentari i reiteratiu, per perllongar la seva durada i mantenir captiva l'atenció del lector. L'essència de la trama és la lluita del personatge central per aconseguir l'amor de la dona que estima i els esforços d'aquesta per casar-se amb algú més ric o, almenys, més guapo que el seu honest però poc brillant enamorat. Hardy presenta un model masculí de conducta molt correcte i generós, mentre que la contrapart femenina és tossuda, inconstant, contradictòria i impulsiva. De la seva història es dedueix una moralitat bastant pragmàtica, referida a criticar les dones que trien marit de forma poc assenyada. Les situacions que reflecteix resulten molt alienes al món actual pel seu fort sabor costumista i rural, però la problemàtica de fons té cert interès per plantejar qüestions de vigència intemporal, encara que estiguin expressades en termes estilístics molt vuitcentistes. La noció de culpa, entesa en termes de protestantisme purità, gravita sobre el contingut de la trama, impregnant-la de fatalisme determinista, encara que el desenllaç sigui bastant feliç i d'estricta moralitat.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa