MAL D'ESCOLA

El novel·lista francès Daniel Pennac (Casablanca, 1944) anota en aquestes memòries les impressions sobre el sistema educatiu del seu país, preses primer durant l'etapa escolar i, més tard, ja en la maduresa, com a professor de Literatura en un Liceu de París on va impartir classes durant molts anys. L'obra exposa amb claredat i fi sentit de l'humor els repetits fracassos que va patir Pennac en els nivells primaris i secundaris, fins a ser considerat un cas perdut tant per mestres i professors com pels seus pares i germans. A base d'anècdotes, que exposa amb estil àgil i llenguatge col·loquial, demostra com el nen maldestre, inadaptat i maldestre es va recuperar gràcies a la paciència d'alguns dels seus educadors. Aquell noi retardat, a base d'il·lusió i esforç, va acabar per obtenir amb certa brillantor la llicenciatura en Lletres i la càtedra d'Institut, abans de convertir-se en un dels novel·listes actuals més coneguts de França. Sense esperit reivindicatiu, Pennac recorda, als pares i als pedagogs, la necessitat de comprendre les dificultats dels alumnes per adaptar-se a les condicions imposades per un sistema d'ensenyament excessivament rígid i formalista. En reconèixer les seves pròpies dificultats, aconsella als educadors un tracte individual i afectuós que potenciï les qualitats de l'alumne i corregeixi els defectes que podrien portar al fracàs. Es defensa la necessitat de respectar al màxim la llibertat, renunciant als mètodes basats en la coacció i la força.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa