MANHATTAN BEACH

Jennifer Egan, nascuda a Chicago el 1962, va començar la seva carrera literària amb la publicació de relats, però ha estat en la novel·la on ha obtingut els seus majors èxits. El 2011 va ser premiada amb el Putlitzer i amb el National Book Critics Circle Award per El temps és un canalla.
Manhattan Beach és una mostra del seu bon fer literari amb uns personatges sòlids, d'evolució complexa i sentiments difícils de classificar en un escenari de gran realisme, fruit d'un estudi detallat per ambientar adequadament una trama convincent i vívida.
Eddie Kerrigan pertany al sindicat del crim. No sempre va ser així. Abans va treballar en el teatre i es va casar amb una de les belles coristes de Les Folies. La felicitat va acompanyar la parella amb el naixement de la seva filla Anna i diverses inversions encertades amb les que van aconseguir una folgada fortuna; però l'arribada de la petita Lydia amb una malaltia degenerativa i el crac de la borsa a la qual va seguir la greu crisi econòmica dels anys trenta, va arrossegar els Kerrigan a la ruïna i a demanar ajuda a Dunellen, un antic company d'orfenat d'Eddie al que havia salvat la vida ara convertit en un gàngster al port de Manhattan.
En la seva nova tasca com a missatger de Dunellen, moltes vegades Eddie va dur Anna de la mà com una coartada d'innocència en un treball delicat. Una d'aquestes visites és a Dexter Styles, un home ric la personalitat del qual va inquietar especialment l'Anna i la imatge va quedar en el seu record. Un parell d'anys després Eddie desapareixeria sense deixar rastre deixant la seva família en la més absoluta incertesa. Quan Anna ha complert ja els dinou i la Segona Guerra Mundial està en tot el seu apogeu, el seu treball en l'arsenal de la marina la portaria casualment a tornar a trobar-se amb Dexter, un home poderós que potser pogués saber alguna cosa del parador del seu pare.
La història que explica Jennifer Egan és plena de rerefons i racons que impedeixen una lectura lineal, aconseguint mantenir el lector a l'espera de nous esdeveniments. Encara que l'argument no és nou, sí que resulta nova la manera en què l'autora ho explica. El món fosc de l'hampa instal·lat en els clubs nocturns i l'extorsió es veu des de la humanitat particular dels protagonistes als que, malgrat la seva moral corrompuda, no els anul·la la capacitat per al bé, fins i tot els situa davant la possibilitat de realitzar accions heroiques i obrir-se a la reconciliació i l'esperança.

Encarnita Herraiz