MATER

Mater presenta una societat posthumana on les gestacions es fan fora del cos femení. Es tracta d’un relat d’anticipació i una singular història distòpica.
Mater se situa en una època futura però no gaire llunyana: una societat de posthumans, on tots tenen el seu “màxim genètic”. Les criatures ja no s’engendren dins el ventre de la mare, sinó que les gestacions es fan per ectogènesi, fora del cos femení, en un úter artificial anomenat bio-sac. Els embrions han estat seleccionats i es troben lliures de malalties hereditàries. En aquest context, la Zoe, la protagonista, es queda embarassada contra tot pronòstic. Abans que les autoritats sanitàries la facin avortar i l’estudiïn, la Zoe decideix preservar el seu embrió i fuig. Se’n va a l’oest, cap al bosc, amb en Charles, un company de la universitat. Bosc endins, encara hi ha petites colònies humanes perseguides, on perviu una forma antiga d’existència. La Zoe mira d’entendre què li passa, qui és i d’on ve.

Una novel·la sobre biogenètica entre la ciència-ficció i la novel·la d’aventures. L’autor però s’hi fa grans preguntes, com ara què ens fa humans. I la resposta és que allò que ens fa humans és aquesta manera de relacionar-nos amb els nostres fills, la relació materno-filial. Diu: “he construït un món nou en el qual la societat viu en una mena de confort tutelat, que d’entrada et sembla que és bo per a l’individu, perquè permet que visqui sense el risc de les malalties genètiques i també és bo fins i tot per al cos femení, perquè la gestació natural té riscs i problemes i dificultats, que es poden pal·liar d’aquesta manera. Però és una situació que presenta moltes preguntes inquietants.

D’altra banda, Mater és un cant a la maternitat tal com la coneixem, perquè és allò que ens fa humans. “Si ens allunyem d’aquesta maternitat ens convertirem en una altra cosa, serem una nova espècie.”

El neguit ens remet a l’època del nazisme, diu l’escriptor: “Els periodistes em preguntaven si això podria tornar a passar. Jo els deia: podria tornar a passar. ... amb Mater assumeixo un risc més gran, perquè no parlem de coses que han passat sinó de coses que passaran”

Martí Domínguez, València 1966, va estar becat als Estats Units i va conèixer prestigioses empreses americanes de biotecnologia; segons Domínguez mantenen un secretisme inquietant.

Beth Udina