MORIR A LA PRIMAVERA

Durant els primers mesos de 1945, les autoritats alemanyes van incorporar a l'exèrcit adolescents fora de l'edat militar en un intent desesperat i absurd de retardar la imminent derrota soferta pel seu país en la Segona Guerra Mundial. Ralf Rothmann, nascut el 1953 a una població minera de la Conca del Ruhr, narra en aquesta novel·la la història d'un noi de disset anys que es va veure obligat a participar en tan absurda mobilització. Els reclutadors de les Waffen-SS el forcen a deixar el seu ofici de munyidor en una explotació ramadera i li envien al front oriental, a Hongria. Durant els tres mesos que dura l'acció, el jove s'enfronta no als perills de primera línia de combat, sinó a situacions de mancances materials i tràgiques experiències morals que li roben la innocència i el converteixen en un adult prematur.
L'autor, malgrat no haver nascut en l'època a la qual es refereix, aconsegueix transmetre de forma expressiva, el clima de tensa espera en què viu una població que veu com els exèrcits enemics, el soviètic i l'americà, es troben cada vegada més a prop de les seves poblacions i pateixen diàriament bombardejos de gran intensitat. Ja ningú creu en la victòria però les contínues execucions de desertors i derrotistes imposen la necessitat de fingir actituds triomfalistes i plenes de confiança en el Führer. La figura del protagonista, pertanyent a un sector social de nivell popular, representa de manera versemblant el noi ingenu, de bons sentiments i aliè a la política, convertit en víctima d'unes situacions que no pot controlar. L'obra que se suposa escrita, anys després, pel seu fill, se centra en la tràgica intrahistòria de l'última primavera de guerra, durant la qual van perdre la vida milers de joves la desaparició dels quals va hipotecar el futur d'Alemanya per a la resta del segle XX. L'ús d'un estil hiperrealista, a força de frases curtes, vocabulari col·loquial i adjectivació sòbria i precisa, s'adapta amb eficàcia al propòsit de descriure les contínues escenes de mort i destrucció que se succeeixen davant la mirada del jove i involuntari SS, el seu dolor davant el patiment dels altres i la pena per la mort en combat del seu pare. La seva resistència i fortalesa davant l'adversitat només es trenca en la seqüència més impactant i millor aconseguida del ben elaborat desenvolupament argumental, referida al moment en què ha de formar part de l'escamot d'afusellament d'un company, acusat de deserció. Dura i tendra alhora, en aquesta novel·la conviuen l'amistat i la crueltat, l'esperança i la manca de fe, en un sobri testimoni històric de gran força humana.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa