MORTS PRESCINDIBLES

Els guionistes i realitzadors de TV suecs Michael Hjorth (1963) i Hans Rosenfeldt (1964) continuen en "Morts Prescindibles" la sèrie de novel·les policíaques que protagonitza l'excèntric Sebastian Bergman, col·laborador de la Brigada d'Homicidis de Estocolm davant del qual està el cap Torkel Höldrund. La policia d'una apartada regió de l'interior sol·licita els serveis de l'equip, a causa del descobriment de sis cadàvers, desenterrats a causa d'un despreniment de terra.
Les víctimes presenten diversos impactes de bala, el que apunta cap a un assassinat múltiple comès de forma simultània pel mateix assassí. Els agents es desplacen al lloc dels fets i confirmen, tant la causa com la data aproximada de la seva mort, fixada aproximadament amb una antiguitat de deu anys. El temps transcorregut i la manca de dades identificatives dificulten la feina dels investigadors, que han d'afrontar els inconvenients del mal temps i les mancances d'una zona rural desproveïda de mitjans tècnics. De retorn a Estocolm, es reprenen les indagacions sense massa èxit, tot i que les sospites apunten a un cas en el qual apareixen implicats els serveis secrets de Suècia i Estats Units (CIA) els documents dels quals es consideren, per motius de seguretat nacional, matèria reservada. No obstant això, l'equip de Torkel no cessa en els seus propòsits i, després d'una llarga i agitada activitat, arriben a descobrir actuacions d'agents secrets que van recórrer al crim per ocultar els seus propis errors i evitar sancions de la superioritat. Quan el cas sembla resolt, un desenllaç imprevist ajorna per al següent volum la conclusió d'un episodi que, per afectar greument la seguretat de Sebastian Bergman, obligarà al públic aficionat a la sèrie a adquirir el proper títol si desitja sortir de dubtes. Els autors utilitzen amb habilitat els recursos narratius del gènere policíac que cobra en les seves novel·les un ritme trepidant en introduir les tècniques de plasticitat visual pròpies del cinema en què mostren la seva gran experiència professional. Les relacions i intercanvis extramatrimonials, adulteris inclosos, dels personatges i de Sebastian Bergman en particular, es descriuen sense la menor referència moral, tot i que no inclouen detalls escabrosos de caràcter sexual.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa