MUSCLOS PER SOPAR

Brigit Vanderbeke (Alemanya, 1956 – França, 2021) és considerada una de les més importants autores alemanyes de la literatura actual. Amb Musclos per sopar, la seva primera novel·la, va obtenir el 1990 el Premi Ingebord Bachmann.
Una família d'Alemanya de l'Est, formada pels pares i dos nens, aconsegueix passar a la zona occidental just abans que s'aixequés el mur de Berlín. Un cop allà, i havent passat prèviament per un camp de refugiats, el pare intenta assolir el cim en el terreny professional que deixi enrere qualsevol al·lusió a la pobresa o la mesquinesa. Inculca en la seva dona i els seus dos fills la idea de constituir una “veritable família” modèlica. Els quatre components hauran de seguir uns criteris establerts i unes pautes necessàries, però que, en el seu afany per acontentar el cap de família, mai no aconsegueixen que siguin suficients. La meta és l'excel·lència. La cultura, l'art o la literatura són assumptes menors, secundaris i només es tindran en consideració en l'aspecte utilitarista. És la ciència l'únic que es pot tenir en compte i s'hi han d'atenir.
L'autora dóna entrada a aquesta història intensa i dura, explicada per un dels protagonistes, amb la senzilla imatge d'un sopar amb musclos, establerta a la família com a símbol de tornada i de bones notícies. Aquest artifici serà, per contra, la clau per obrir la vida angoixant dels seus components.
Brigit Vanderbeke escriu la novel·la com si decorés la tela d'una cortina. De mica en mica, en la veu d'una narradora que no es pren pauses, en un monòleg llarg, va desvetllant una vida tremendament dura narrada amb la serenitat de qui s'ha adaptat irremeiablement a una quotidianitat pertorbadora.
Magníficament escrita, utilitzant la repetició i el pensament circular per emfatitzar allò que vol revelar, l'autora aconsegueix portar el lector a una reflexió profunda que no deixa indiferent.

Encarnita Herraiz