NO ÉS PROCEDENT

No és procedent narra com a mitjans de la dècada de 1960, un professor universitari crea a Trieste un museu de material bèl·lic on s'exposen tancs, avions, submarins, canons, torpedes, etc., així com llibres, documents i armes blanques, amb ànim de fomentar la pau i desmitificar la història militar. Com a directora nomena una dona jueva que va perdre la seva mare i altres familiars en l'Holocaust i el pare va ser un soldat nord-americà de color arribat a Europa durant la guerra. Les referències al contingut de cada sala, les reflexions del promotor de tan singular mostra museística i la història de la directora, constitueixen el suport argumental de l'obra. Claudio Magris (Trieste, 1939) aborda en aquest llibre, assaig, crònica i novel·la tot en un, la problemàtica de la Guerra Mundial, centrada en el que ha passat a la ciutat on va néixer i en la qual funcionava l'únic camp d'extermini amb forn crematori d'Itàlia.
Al voltant d'aquest fet, silenciat acuradament durant dècades, se centra l'estructura narrativa, que abasta diverses històries unides entre si per la violència que impregna totes elles. Ja es tracti d'execucions massives, com la duta a terme pels nazis a Lidice (Txecoslovàquia) en represàlia per l'atemptat que va costar la vida a R. Heydrich, del maltractament dels indis americans pels conqueridors i colons europeus, o del comerç d'esclaus capturats a Àfrica, el drama de l'opressió de l'ésser humà cap als seus semblants es converteix en matèria d'anàlisi, reflexió i crítica. La ciutat de Trieste, cruïlla de l'orient i occident europeus, austríaca en el passat recent, italiana en l'actualitat, s'exposa com a exemple emblemàtic dels conflictes entre països limítrofs. Diferències de cultura i mentalitat que esdevenen el brou de cultiu propici perquè es produeixi l'horror més abjecte i l'amor més romàntic, tal com passa en el cas dels pares de la directora del museu. El professor Claudio Magris descriu els dolorosos exemples del dany que la guerra causa, tant a les persones indefenses incapaces d'alterar o aturar el seu curs, com als que es veuen implicats en ella, soldats o partisans. El seu discurs, atapeït d'idees i conceptes i expressat amb estil indirecte, exigeix una lectura atenta i ponderada, limitada a un públic minoritari. Algunes descripcions d'índole sexual i certs comentaris negatius respecte a qüestions religioses, requereixen lectors amb cert sentit crític.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa