PÉTRONILLE

Pétronile és una novel·la la trama de la qual es basa en la història d'una amistat sorgida per dues aficions comuns: la vocació d'escriure i el consum massiu de xampany. Amélie Nothomb (Japó, 1967) narra, en primera persona, com va conèixer, als trenta anys, una jove que després d'haver-li escrit diverses cartes, es va presentar davant seu mentre estava signant exemplars en una llibreria de París. Immediatament va sorgir entre elles una simpatia que va augmentar quan l'autora descobreix que Petronille, nom de la nova amiga, ha publicat una novel·la. Per celebrar-ho brinden amb xampany i inicien així una intensa ronda de trobades etíliques que van cimentant els seus mutus sentiments amistosos fins que, una i altra, desapareixen sense deixar rastre.
L'obra, com la majoria de les escrites per Amélie Nothomb, realitza un sofisticat joc narratiu, d'evidents arrels autobiogràfiques i amb abundants implicacions metaliteràries. L'addicció a una beguda tan delicada i costosa com el xampany es converteix en aquestes pàgines en una refinada activitat lúdica tractada amb acusada frivolitat. Pétronille, una mena d'alter ego de la narradora, contrafigura popular de l'elegant filla d'un ambaixador, resulta un personatge irreal, una criatura per ser escrita però que no té vida pròpia i al final no li queda una altra solució que eliminar la seva creadora i després esfumar-se. L'autora es diverteix imaginant la seva pròpia mort i acabant d'explicar la seva vida al lector des del fons del canal al que va llançar el seu cos l'assassina. L'elogi del gaudi etílic, sempre amb vi de la millor qualitat i major preu, un tema de llarga tradició literària, apareix aquí tractat des d'una perspectiva d'humor negre i retorciment psicològic, una mica morbosa i insana. Malgrat l'estil desenfadat i el to irònic que revesteixen els seus elements formals, la seva lectura perd progressivament interès a causa de la superficialitat i caràcter afectat del seu contingut.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa