PONI

L'autora nord-americana de llibres tan llegits com la saga de Wonder protagonitzada per August, ara se situa el 1860, en un estat dels EUA que sembla que és al mig Oest.
El narrador és el protagonista, Silas, un noi de dotze anys, orfe de mare, que viu una mica aïllat amb el pare a qui ajuda en el negoci d'elaboració de botes. No obstant això, el pare està començant a despuntar com a fotògraf, utilitzant tècniques que per a aquells temps són novedosíssimes. Tots dos viuen feliços i tranquils fins que apareixen per allà uns paios, amb pinta de forjats, que forcen el pare a anar-se'n amb ells. Porten també un petit poni, bonic, pensant en endur-se el fill; però el pare s'hi oposa i l'obliga a quedar-se sol a casa.
Són uns bandits que volen utilitzar el pare de Silas per falsificar bitllets i enriquir-se. El poni torna l'endemà; el nen està enfonsat i sol a casa i en aquell moment decideix que és un signe perquè vagi a buscar el seu pare, desobeint el seu mandat.
Palacios dissenya bé els personatges. Destaca Silas, un nen amb un ganxo especial. Té la capacitat de veure els morts que tenen alguna cosa pendent a la terra. I Mittenwool, un noi poc més gran que ell que és com el seu germà gran, l'acompanya, juga amb ell, l'ajuda. La gent pensa que està boig i el seu pare creu que és un amic imaginari, però el cert és que a l'atac final, la seva figura és essencial.
Personatges secundaris: són interessants també. En concret, el sherif i el seu ajudant, que l'ajuden sempre, fins i tot quan el xaval perd el pare. Perquè sí, a la trobada final amb els forjats el pare s'enfronta i mor. El sherif i la seva dona adopten Siles i li donen tot l'afecte que poden.

L'ambient: es descriu molt bé i posa en escena aquesta vegetació una mica salvatge de la terra colonitzada. Muntanyes elevades amb coves amagades, boscos espessos, cascades amb risc... I aquests cels blaus immensos amb unes nits estrellades.
De fons, es descriu la preciosa amistat entre pare i fill, i l'admiració del nen que ha après del seu pare tot a la vida, protegit pel seu afecte. Es planteja l'elecció del bé per amor: un pare reconvertit per l'amor a la seva dona, una rica jove del nord. I el missatge que els morts d'alguna manera segueixen cuidant els vius que van estimar. Finalment, l'amistat de Silas amb el cavall, entre els quals s'estableix un enllaç difícil d'expressar. Tant que en un moment en què corria perill el cavall s'enfronta a un forjat i el coceja fins a frenar-lo.

TROA