QUARTET DE TARDOR

Barbara Pym ja és una autora coneguda a Espanya després de les successives edicions de Gatopardo d'algunes de les seves obres. Nascuda el 1913 a Shropshire i morta el 1980, es considerada una de les escriptores angleses més importants de la segona meitat de segle XX.
A Quartet de tardor torna a mostrar la seva agudesa d'enginy, el seu sentit de l'humor i el seu mestratge en plasmar la quotidianitat de les relacions socials a Anglaterra. En aquesta ocasió bolca tota la seva atenció en dos homes i dues dones, companys d'oficina d'una empresa indeterminada, pròxims a jubilar-se i que, després de molts anys compartint despatx, són entre ells perfectes desconeguts.
Edwin és vidu i viu sol a la casa que va compartir per molts anys amb la seva dona i la seva filla. Ara aquesta està casada, i tot i mantenir una bona relació amb ella, Edwin prefereix mantenir-se una mica allunyat i dedicar-se a les seves activitats parroquials en les diverses esglésies anglicanes del seu entorn. Norman, solter, viu en una habitació llogada gastant el mínim i sense crear-se massa necessitats, només té per família un cunyat. Tots dos s'eviten cordialment i tot fa pensar que les escasses paraules que intercanvia amb la resta de món es redueixen als escassos diàlegs que manté amb els seus companys de treball. Marcia i Letty són les dones. Les dues solteres i les dues es jubilaran a la vegada abans que els homes. Marcia, ja de per si quelcom rara en el tracte, viu sola a la que va ser la casa familiar que ara manté en un estat d'alarmant abandonament, i Letty, que viu en una habitació llogada, ha de refer els seus plans d'anar-se'n a viure amb una amiga de la joventut en anunciar aquesta que pensa casar-se amb el jove clergue que ha arribat al seu poble. Els quatre, cadascun sumit en el seu propi món i en els seus propis pensaments, sentiran que entre ells hi ha un estrany vincle que són incapaços d'expressar amb paraules.
Barbara Pym torna a fer gala de les seves dots com a observadora del comportament humà. A través dels personatges mostra una societat i unes formes d'actuar reals. Es podria dir que mostra la crua realitat d'una societat individualista, amb un respecte mal entès per no interferir en la vida dels altres, però desitjosa de mantenir vincles estables que la mantinguin lligada a la vida.
Centrada de nou a la classe mitjana britànica, l'autora fa ús de la ironia per qüestionar les maneres i les formes massa convencionals que s'utilitzen en el tracte.
Amb un estil sobri i elegant, Barbara Pym aconsegueix mantenir l'atenció del lector fins al final.

Encarnita Herraiz