QUIRKE A SANT SEBASTIÀ

En els primers paràgrafs de la novel·la ja es descobreix que estem davant un relat amb qualitat literària, com li correspon al seu autor i que les situacions que es descriuen, encara que siguin d'allò més vulgar, tenen una gran força. És el propi de Benjamin Black (John Banville, Wexford, Irlanda. 1945) del qual l'escriptura flueix tranquil·lament i les comparacions i metàfores són freqüents, encertades i amb freqüència produeixen un somriure i admiració.
La novel·la es desenvolupa en tres escenaris: Dublín, Londres i sobretot Sant Sebastià. I en cadascun d'ells es van presentant uns personatges que acabaran trobant-se a Sant Sebastià, on Quirke, arrossegat per la seva adorable dona està passant unes vacances a principi de primavera. Els escenaris són importants i descrits amb precisió i sobrietat, la trama és absolutament original, però sobretot són els personatges els que captiven, perquè el lector de seguida és conscient que està davant d'unes persones de carn i os.
Evelyn, la deliciosa dona de Quirke, psiquiatra i jueva d'origen, descendent en primera línia de víctimes de l'holocaust, encara que defuig parlar d'aquests moments i de la seva família, és una dona delicada, pacient, comprensiva, humil, que sap escoltar i parlar en el moment oportú i aconsellar delicadament i que és capaç d'endevinar el que està pensant el seu marit. La seva empatia amb totes les persones és profunda.
Quirke que és el patòleg de l'Estat, és un bon metge, però alcohòlic, encara que ha millorat des que es va casar. Està molt enamorat de la seva dona a la qual entén, aprecia, escolta i sap veure en ella aquest complement que ell necessita i que és insubstituïble. És un home intuïtiu, resolutiu, que capta les situacions i a les persones, encara que viu en una espècie de nebulosa, en part a causa de la seva infància en establiments públics d'acolliment i en part per la seva indolència, encara que quan s'obstina en alguna cosa sap arribar a la fi. No deixa de tenir una estranya fixació pel sexe.
Phoebe, la filla recuperada de Quirke, estudiant de medicina, està encara molt perduda, però vol fer-se a si mateixa i no deixar que trepitgin la seva autoestima. En part irreflexiva deixant-se portar pel primer impuls i en part prudent, encara que sempre dubte del que fa. L'últim personatge que està en primera línia és Terry Tice, també amb un passat d'orfenats, perdonavides i assassí a sou, sense cap moral ni cap escrúpol, que es ven al primer postor. S'ha acostumat a una vida en la qual no hi ha remordiments, tota la seva consciència està cauteritzada.
April Latimer, amiga de Phoebe, encara que no ocupa el centre del relat és la que mou tota l'acció. Quirke, que només l'ha vist una vegada amb la seva filla, la descobreix a Sant Sebastià, amb un altre nom, quan tothom pensa que va ser assassinada, encara que mai es va trobar el seu cadàver. Va tenir una infància tremenda, de la qual arrenca una moral dubtosa, i juntament amb ella el seu oncle, ministre de govern irlandès, que va ser definitiu per a embrollar l'acció. Phoebe, avisada pel seu pare davant l'insòlit fet s'ajunta amb ells i també apareix Terry Tice. Ja tenim tot l'escenari.
No es poden donar més dades perquè es desvetllaria una novel·la amb una trama molt singular, capaç de mantenir constantment atent el lector per la seva bona factura i que en els moments finals inesperats, quan tots els personatges es troben a Sant Sebastià aconsegueix gran força i tensió, encara que perfectament dosificada. No falten crítiques als religiosos que dirigeixen els orfenats, ni pinzellades de sexe.
En conjunt, una novel·la en la línia de l'autor: bona literatura, bones descripcions dels escenaris sense recrear-se massa en ells, trama original i un ritme narratiu excel·lent.

TROA