SIRA

María Dueñas (Puertollano, Ciudad Real. 1964.) repren el personatge de Sira Quiroga de la seva primera novel·la El temps entre costures per a publicar una segona part titulada Sira. La història arrenca després de la fi de la Segona Guerra Mundial i la protagonista ja no és la jove una mica innocent de la seva joventut sinó que s'ha convertit en una experta i perspicaç dona que sap prendre les regnes de la seva trajectòria. Ha deixat de col·laborar amb els serveis britànics, s'ha casat i ha tingut un fill encara que per circumstàncies fortuïtes haurà d'afrontar sola la maternitat. Ja no és una simple espia sinó una infiltrada que es dedica a realitzar missions d'informació per a diferents caps i països, sempre camuflada com a periodista. La seva vida serà tot menys tranquil·la ja que viatja a llocs tan dispars com Jerusalem, Londres, Madrid, Barcelona o Tànger, escenaris on continua havent-hi tensions. Contempla de prop el problema palestí entre jueus i àrabs i és testimoni de l'atemptat a l'Hotel King David de Jerusalem el 1946. A Espanya es narra detalladament la visita de la carismàtica Eva Perón el 1947 a Barcelona en ple franquisme i a Londres Sira conviu amb la seva sogra en una relació una mica distant que s'anirà suavitzant. La protagonista afronta missions arriscades en les quals es retroba amb antics coneguts, entre els quals també hi ha gent que desitja fer-li mal i trair-la pel que haurà de teixir una hàbil estratègia per a fugir en molts moments. Dueñas construeix una novel·la d'intensa acció que resol amb una prosa molt descriptiva i uns personatges correctes entre els quals destaca la personalitat de Sira Quiroga. Fruit d'una abundant documentació, l'autora aconsegueix plasmar encertades atmosferas geogràfiques i sociopolítiques; també reflecteix amb versemblança l’ambient periodístic de l'època: la BBC i els corresponsals i reporters de l'època en un moment ple d'exiliats de divers signe. Sira és una seqüela molt entretinguda que la seva autora ha escrit durant la pandèmia i dedica el seu llibre “a tots aquells els ulls dels quals es van tancar”.

TROA