SOTA L'AIGUA

L'escriptora britànica Paula Hawkins (n.1972) després del gran èxit aconseguit amb la seva primera novel·la La Noia del tren, recull ara en Sota l'aigua una història, entre el drama i la llegenda, situada a la regió de Beckford, banyada per el riu del mateix nom i convertida en parc natural a causa de la bellesa romàntica dels seus paisatges.
L'acció es desenvolupa al voltant de l'anomenada Gorg de les ofegades, un pintoresc lloc on el riu es calma a l'empara d'una muralla natural de pissarra que s'eleva mig centenar de metres sobre les tranquil·les aigües del fons. Amb el bon temps, els veïns de la regió practiquen la pesca o l'esport envoltats d'extensos boscos on practiquen el senderisme o pugen fins al cim del promontori des del qual es gaudeix del panorama estès als seus peus. No obstant això, l'atractiu lloc amaga una mena de maledicció que es remunta diversos segles enrere. En la memòria col·lectiva roman viu el drama d'una adolescent de 14 anys condemnada per bruixeria a ser llançada fins a morir al Gorg de les ofegades amb mans i peus subjectes per una soga en presència de les autoritats i el poble. Ja al segle XXI, Nel Abbot, historiadora nascuda a la regió es dedica a reunir els successos registrats de morts i suïcidis de dones els cadàvers dels quals havien aparegut a la superfície de les sinistres aigües del gorg. Les versions dels dramàtics successos variaven en considerar en uns casos que es tractava de suïcidis voluntaris i en altres de crims per venjances o gelosia que havien romàs sense aclarir. La por s'apodera dels habitants de Beckford quan noves víctimes s'afegeixen a la tràgica llista de persones desaparegudes a través dels anys. Katie, una noia de bon caràcter i gens conflictiva mor ofegada sense mostrar símptomes de violència ni lligams que li impedissin el moviment. S'acusa Nel Abbot d'haver induït amb les seves llegendes al suïcidi de Katie quan, al seu torn, uns mesos més tard perd la vida en el mateix lloc i circumstàncies de les morts anteriors. S'obre una investigació policíaca a causa de la presència d'indicis que apunten a una venjança ritual a càrrec de diversos coneguts de la historiadora que alteren la convivència i desperten vells rancors entre amics i familiars de les víctimes.
Paula Hawkins mostra un notable domini de la prosa en reflectir amb estil magistral l'ambient morbós d'un apartat lloc de la vella Anglaterra que exerceix una influència nefasta sobre la vida dels seus habitants. Sensibilitats ferides, incomprensions i enemistats entre familiars i veïns cobra vida per formar una trama que combina afectes, sentiments i temors dins d'un clima opressiu que els personatges no aconsegueixen superar malgrat els seus esforços per escapar a un destí fatídic. Les referències a la bruixeria i la manca d'esperança que predomina al llarg del relat, al costat de certs episodis d'extrema cruesa poden afectar negativament la sensibilitat del lector.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa