SUITE FRANCESA

L'obra, Premi Renaudot 2004, concedit per primera vegada a un autor ja mort, reflecteix l'impacte que va produir a la societat francesa, i especialment als habitants de París, l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la seva ocupació per les tropes alemanyes. L'acció s'inicia el 3 de juny del 1940, dia en què van caure les primeres bombes sobre la capital de França, i culmina l'1 de juliol del 1941, data en què les tropes germanes parteixen per iniciar la guerra al front rus. L'autora (Kiev, 1903), de pares jueus, va emigrar a França el 1919 a causa de la revolució comunista i va ser gasejada a Birkenau a l'agost de 1942.
Aquesta novel·la és un impressionant testimoni realista del que per a la burgesia francesa, com a classe dominant sorgida de la revolució, va suposar el cop mortal que li van clavar els exèrcits alemanys. Els elements de ficció contribueixen a ressaltar l'ambientació i els perfils humans dels personatges, però el fons és una crònica verídica de fets viscuts per qui els narra. La seva lucidesa i capacitat de percepció, que li fan saber que el que escriu serà publicat pòstumament, han permès a Irène Némirovsky intuir que França no tornarà a ser la mateixa després de la invasió i després de permetre la detenció i deportació massiva de la seva població jueva. Formalment, la concepció argumental, el desenvolupament de l'acció i l'estil assoleixen una qualitat tècnica i estètica notable, encara que és evident que no és aquest un llibre exclusivament novel·lesc. Les anteriors edicions ja comptaven amb un apèndix de notes manuscrites sobre l'execució del text i amb un altre de correspondència, que donaven més credibilitat i proximitat al contingut.
L'actual reedició de Suite francesa, afegeix a les anteriors textos inèdits i interessants pròlegs i un postfaci, juntament amb un detall documental més gran dels textos originals.

TROA