TARDOR

Ali Smith, nascuda el 1962 a Escòcia, és autora, dramaturga, acadèmica i periodista, a més de Comendadora de l'Ordre de l'Imperi Britànic i membre de la Royal Society of Literature.
Quartet estacional és una tetralogia d'aquesta autora que comença amb Tardor, escrita el 2016 i que està ambientada en l'època en la qual va tenir lloc el referèndum del brexit, el resultat del qual va provocar la divisió de la societat britànica deixant al descobert certa decadència moral i una classe política mediocre.
Daniel Gluck, antic còmic, autor de cançons publicitàries i cineasta, ha complert ja cent-un anys i es troba atrapat en la fase de son profund, prèvia a una mort anunciada, al llit d'una residència d'avis. Elisabeth Demand, professora associada a la universitat, amb un treball eventual i un sou precari, té trenta-dos i des dels vuit és la persona amb qui ha mantingut una relació d'amistat més estreta. Des que la seva mare, aprofitant la generositat del senyor Gluck, la deixés a la seva cura cada vegada que s'absentava de casa, va sorgir entre ambdós una relació d'entesa mútua que portaria a la nena a interessar-se per tot el que Daniel aconseguia despertar en la seva intel·ligència . Ara, fent-se passar per la seva néta, procura estar el major temps possible al costat del llit de l'ancià llegint-li llibres en veu alta esperant que li torni a preguntar per ells com sempre ha fet. Durant aquest temps tots dos es mouen en el seu propi món interior, Daniel en els seus somnis i Elisabeth en el repàs d'una vida en què Daniel ha estat l'únic capaç d'omplir plenament el seu cor impedint mantenir qualsevol altra relació estable.
Ali Smith parla més a través de l'actuació dels seus personatges que amb els diàlegs. L'amistat desigual entre una nena i un ancià capaços de reconèixer-se en l'aspecte més intranscendent i innocent de la vida parla d'un afecte més enllà de qualsevol tipus d'interpretació.
Abunden les referències bibliogràfiques d'autors britànics i les referències artístiques dels anys setanta del segle passat a la figura de Pauline Boty, una pintora i actriu poc valorada en un món d'homes amb la qual Ali Smith fa una reivindicació sobre la llibertat artística, moral i sexual i en la qual es dóna suport en plasmar escenes oníriques i simbòliques en els somnis de Daniel, com si d'un collage de la pròpia Pauline es tractés, fent-se present el declivi ideològic al costat del desig d'un afecte incondicionat sigui del tipus que sigui.

Encarnita Herraiz