TOT CREMA

El nucli fonamental de la novel·la el constitueixen tres dones, una coneguda per als lectors habituals de Gómez Jurado, Aura, que aquí apareix ja com a vídua després de la mort del seu marit, Jaume, narrada a la novel·la anterior i amb les dues nenes de 7 anys, que proporcionen una bona dosi de joia i frescor al relat.
La segona dona, Mari Paz, una gallega que deixa anar sovint frases i dites en la seva llengua materna i que ha estat militar passant per les unitats més condecorades i més prestigioses i que ha acabat a la legió però que ara viu de precari en un cotxe vell i atrotinat.
Sere, una enginyera que s'ha quedat sense feina, és la tercera dona; és la número u a la seva professió però que ara està obsessionada per altres coses i sense poder allunyar-se d'uns daus amb què intenta controlar els números que surten.
Es podria parlar d’una quarta dona, una comissària corrupta, Romero que treballa a les ordres d’un banquer més corrupte encara, Ponzano. Romero també apareix en altres novel·les i aquí declara que “ha acumulat prou derrotes per a tota la vida”.
Què tenen en comú? que són excepcionals en el seu. Llistes intuïtives, capaces de superar proves i totes quatre estan malferides, han estat maltractades, la vida els està sortint molt cara.
Al costat d'elles hi ha quatre matxucats més per la vida: quatre legionaris, despulles humanes, però nobles i que adoren Mari Paz i es veuran involucrats en una aventura violenta i plena de risc i humor per altra banda.
I amb aquest quadre es traça una novel·la de venjança contra un banquer, Ponzano, que vol fer una maniobra no només il·legal, sinó inhumana per aconseguir un altre banc, i per això ha de fer saltar els mercats i donar la culpa de tot a Aura que està a punt d'entrar a la presó. Però aquestes dones i els legionaris ho desbarataran tot.
L'acció és constant des del principi i la tensió li va alhora, de manera que el lector es veu arrossegat a la lectura des de les primeres pàgines. És fàcil identificar-se amb l’Aura i la Mari Paz, malgrat els seus mètodes i els seus defectes, perquè la injustícia és palesa i es veu que són persones normals a les que es tracta indignament, de manera que la novel·la és un al·legat contra la corrupció i l’afany de riqueses desmesurades. L'escriptura és fluida i encara que està esquitxada d'algunes paraules malsonants no són agressives i de vegades fins i tot jocoses. És difícil que no agradi.

TROA