TSUNAMI

Tsunami d'Albert Pijuan (Calafell, 1985), novel·la que ha obtingut el Premi de la Crítica 2020, comença a Sri Lanka, l'any 2004, lloc molt castigat pel tsunami que va afectar l'oceà Índic. Allà es troben els tres cosins Serrahima, fills dels fundadors d'un empori hoteler a nivell mundial. Tenen 18 anys, ganes de divertir-se i diners de forma que gaudeixen al màxim de la inauguració d'un nou hotel. Estan acostumats a portar una vida capritxosa a tots els nivells i, a més de fer submarinisme i contemplar paratges exòtics, passen el temps a força de festes, alcohol, droga i sexe. Són joves consentits que no tenen objecció davant de res. Però tot canvia quan arriba un potent tsunami que està a punt d'arrasar la costa i es veuen obligats a marxar. A partir d'aquest moment la novel·la alterna dos moments: l'any 2017, tretze després de la catàstrofe, i el 2024. Els personatges són els mateixos, la seva capacitat de fer gamberrades sembla il·limitada però el que va començar com una comèdia deriva en tragèdia. Pijuan construeix una obra amb cert aire carnavalesc, mitjançant la seva característica manera de narrar que, de vegades, prescindeix dels accents, un estil àgil i convuls, ritme trepidant, descripcions embogides, pinzellades gruixudes de sexe i un humor desenfrenat, de vegades amb tints de bogeria que no amaga una ferotge crítica a certs comportaments de les elits. La metàfora que la naturalesa es venja de l'home i la defensa dels valors ecològics subjau sota aquesta intensa trama, en la qual el veritable protagonista és el tsunami que canvia les vides dels seus personatges, uns tipus molt superficials la conducta dels quals resulta poc ètica.

TROA