UN COR FURTIU

Xavier Pla nascut a Girona el 1966, és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona i dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme.
Ha publicat diversos estudis sobre Josep Pla, Eugeni d’Ors, Eugeni Xammar, Blai Bonet, Joan Sales, Mercè Rodoreda o Prudenci Bertrana, i ha editat volums col·lectius sobre figures com Marcel Proust, Jorge Semprún o Claudio Magris.
El 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un retrat complet i minuciós, amb una extensa quantitat de documents i testimonis, alguns inèdits. Un recorregut complet de la vida d’en Josep Pla el gran prosista català modern. Va ser un escriptor polèmic i a cops controvertit, un personatge difícil: aquest estudi facilita treure’n l’entrellat. Des de jove va tenir dificultats per obrir-se camí. Home de gran sensibilitat sense ser del tot entès o valorat. Anava mal vestit, fins i tot amb roba de segona mà i en feia ostentació. Alguns el trobaven extravagant amb una excentricitat fins i tot entranyable i innocent.
Com a característiques personals, suren les d’un home resignat, un xic cínic; alcohòlic, poc sociable tot i que pogués resultar simpàtic.
El relat resulta una veritable interpretació psicològica en entrar en el seus pensaments i diàlegs més íntims...
L’autor s’entreté llargament amb la relacions amoroses aportant moltes cartes de les dones que el van estimar, de manera especial de l’Adi amb la que va estar casat molts anys.
Aquest n’és un dels textos més explícits que li escriu ella: És cert que la convivència de la parella s’ha espatllat, una vegada més, però l’estima de l’un per l’altra es manté. Ho proven, hi insisteixen. Tiren la tovallola: «Ja te n’adonares de que, quan vares arribar, me’n vaig adonar de seguida tan sols al veure’t, abans d’abraçar-nos. Això, Josep, suposo que et podrà canviar tan poc com el teu temperament i el teu sistema de vida. Tu sempre ho complicaràs tot, no pas amb mi, sinó amb tothom i amb tot. I no hem topat per res més». Potser és una de les reflexions que descriu millor el Pla més íntim: una inquietud constant, un desequilibri emocional, un neguit existencial.

Beth Udina