UN GOS

El protagonista i narrador d'aquesta novel·la titulada Un gos és un home de mitjana edat dedicat professionalment al doblatge de pel·lícules. Després de ser abandonat per la seva parella homosexual, va decidir consolar la seva solitud en companyia d'un gos, que va morir sobtadament poc després. La seva mare, amb la qual manté una relació bastant estreta des que el seu pare demanés el divorci, aconsegueix que accepti un altre cadell, després de vèncer la seva resistència inicial. En el moment d'iniciar-se l'acció, aquest segon animal de companyia acaba de ser atropellat i la seva vida corre perill. Mentre espera notícies de la clínica veterinària on el gos està internat, manté una llarga conversa amb la seva mare, una dona relativament jove però ja afectada per certs desordres mentals. Al llarg de diverses hores de xerrada una mica surrealista, tots dos repassen molts assumptes familiars, majoritàriament referits a les dues germanes del protagonista, una d'elles també homosexual. La trama reflecteix amb realisme un seguit de situacions que es produeixen amb certa freqüència en la societat espanyola actual. No obstant això Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) no ha aconseguit convertir aquestes situacions en autèntica matèria novel·lística. A l'obra li falta la capacitat creativa necessària per imaginar una ambientació acurada i una mínima elaboració psicològica dels personatges, tots ells prototips molt convencionals, mancats de trets humans individualitzats. Alguns detalls d'un humor poc refinat, procedents majoritàriament de l'absurd discurs matern, apareixen com un recurs bastant pobre per atreure l'atenció del lector. La resta d'elements, tant tècnics com d'estil, no arriben a un nivell de qualitat destacable i el mateix succeeix amb el contingut de fons. La seva problemàtica no va més enllà de l'amor als gossos per la seva fidelitat, en contrast amb les infidelitats de les persones, i de la decisió de la germana del protagonista de recórrer a la maternitat artificial quan la seva companya trenca amb ella.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa