UN VESPRE AL PARADÍS

Tot i que aquesta antologia inclou alguns relats que s'escapen de la seva agitació personal per perícia, la majoria tenen que veure's, de manera directa o indirecta, amb la seva pròpia vida. Hi ha diversos relats, els primers, dedicats a la seva infància a El Paso, ambientats en els començaments de la dècada dels 40. Xile viu la seva adolescència. En aquest volum hi ha un relat, "Caminant", que conte l'ambient en l'institut d'una jove que molt bé podria ser ella i que realitza un viatge a un “fundo” amb uns amics dels seus pares en el qual, per la seva innocència, abusen de ella i perd la virginitat; aquest relat també mostra de manera costumista la vida de l'alta burgesia i la creixent mena de revolta social. També a Xile s’ambienten "Pols a pols", sobre la mort d'un jove pilot anglès, i "Itinerari", en el qual es relata el viatge que realitza la protagonista per diferents països fins a instal·lar-se a la Universitat de Nou Mèxic.
Després vénen un conjunt de relats que tenen a veure amb una altra fase de la vida de l'escriptora, quan abandona els seus pares, contrau matrimoni i viu successives aventures amoroses, que solen acabar malament. Aquests relats mostren els modes de vida de joves artistes que rebutgen els convencionalismes socials i sexuals, freqüenten l'alcohol i han descobert les drogues. Els relats alternen els intensos moments familiars amb les recaigudes en les drogues o l'opció pels camins alternatius. Berlin té un bon sentit per als diàlegs i les converses -com succeeix en el conte "(Ex) dones" - i també retrata els hàbits d'una nova generació de joves. El relat més literari és el que dóna títol al llibre, "Un vespre al paradís", que recrea el festiu i fred ambient en un hotel en el qual s'han instal·lat uns actors famosos per al rodatge d'una pel·lícula. Alguns altres relats passen a París.
Els personatges estan molt ben caracteritzats, encara que alguns resulten avui tòpics; també hi ha ironia i humor, traços que redueixen l'ambient a vegades espès i agrari de moltes narracions. Els finals solen ser inesperats i tallants, i en ocasions els relats tenen la forma d'una escena costumista i realista, sense desenllaç.
Tot i que no hi ha dubtes sobre la duresa d'algunes situacions, provocada pels modes de vida egoistes i superficials dels seus protagonistes, la narració queda tranquil·lament mitigada per la pietat i la compassió amb què l'autora impregna els seus relats. Com molts d'aquests relats incideixen en els temes del seu volum anterior, el Manual per a dones de fer feines, potser ja no provoquen la sorpresa ni l'impacte que aquests produïen. Encara que hi ha una insistència temàtica, uns personatges semblants i un mateix to narratiu, els relats d'aquest volum no arriben a la qualitat del volum anterior.

Adolfo Torrecilla