UNA CASA AL PALLARS

Colm Tóibín, 69 anys, crític i escriptor irlandès. Professor de Literatura comparada a la Universitat de Columbia. Ha publicat novel·les traduïdes a més de 30 idiomes. Va residir a Barcelona durant uns anys i ara té casa al Pallars i arran d’aquest fet va voler presentar la seva obra “Una Casa al Pallars”.

A la postguerra espanyola una família del Pallars de la població de Burg, es trasllada a Argentina perquè la mare ha quedat vídua. S’embarquen a Barcelona la mare i tres filles de 15, 13 i 10 anys. En principi pensaven que serien ateses per uns familiars, però serà sor Asunción una monja de la Sagrada Família la que els busca pis, feina i col·legi per les nenes. Després de viure 30 anys a Buenos Aires on es mostren tota mena de peripècies i adversitats: festejos, casaments, feines i tot plegat, els arriba una carta d’un advocat de Tremp on se’ls comunica que han heretat de la seva tieta Júlia una casa a Burg.

La novel·la es desenvolupa la meitat a Buenos Aires i la meitat al Pallars. La tornada de les tres germanes a Burg després de 30 anys fora, mostrarà certes tivantors entre elles a causa de la diferent fortuna, la Núria es la més benestant, mentre que l’Eulàlia i la Montse tenen una economia discreta. Tanmateix, les relacions entre elles, ara ja considerades per la població com a forànies, i el poble és sovint complicada. No hi manca l’opinió del poble envers els turistes de l’agost que consideren invasors, el control de tothom per part de tots fa que l’obra esdevingui una trama molt ben ordida i de fàcil lectura.

El relat transcorre de forma diligent, ordenat, previsible, no hi manca una bona caracterització de les germanes, de la mare, de la monja Asunción, de les veïnes del poble,... tot es mou en una sororitat perfecta i equilibrada, però compte!

Carme Solsona