UNIVERSITAT PER A ASSASSINS

L'última novel·la del comissari Kostas Kharitos és més familiar que mai, ja que serà avi i la reduïda família està joiosa. Encara que ja és habitual en les novel·les de Márkaris (Istanbul, 1937) la defensa de la família, el introduir-nos en la seva llar i compartir la taula amb ells, aquí s'accentua aquesta tendència des del principi, ja que ens trobem amb la parella de vacances a Epiro, el seu lloc de procedència, on coneixen tres vídues que s'allotgen a la mateixa pensió. De tornada a Atenes continuaran l'amistat.
En tornar de les vacances, es jubila el sotsdirector de Seguretat, Guikas, i nomenen provisionalment Kharitos com a successor en el càrrec. Kharitos és molt ben rebut pel seu superior immediat, però l'alegria s'esvaeix aviat per l'assassinat d'un acadèmic i polític. Comença així la novel·la, pròpiament policíaca, que mantindrà en una tranquil·la tensió el lector fins a l'últim capítol. No serà l'únic assassinat que succeeixi en la novel·la i el Comissari haurà de reunir totes de tot el seu bon fer, juntament amb els seus ajudants, per aconseguir donar petits passos que l'acostin a la solució. Un cop més, un detall que a molts els passaria desapercebut, fa que Kharitos intueixi tota la trama dels assassinats i trobi qui els ha fet, resolent brillantment un cas que semblava impossible de solucionar.
Com en altres novel·les de Márkaris, torna a ambientar-se a Atenes, amb crítiques al horrible trànsit de la ciutat, la preocupant situació de l'ensenyament a la universitat i la canviant societat tecnològica, que provoca no pocs problemes i que porta Kharitos a l'enyorança de temps passats.
Com les altres novel·les de la sèrie, és una lectura agradable i simpàtica, que fa somriure en molts moments. Carregada de valors humans, serà molt ben rebuda pels lectors sensibles que aprecien les novel·les policíaques sense excessives complicacions i sense que s'abusi dels ingredients morbosos.

Alberto Portolés