VESTIDES PER A UN BALL A LA NEU

La periodista i escriptora txeca Monika Zgustova, ofereix en Vestides per a un ball a la neu, un interessant treball de periodisme d'investigació sobre la situació de la dona en els camps de treballs forçats soviètics que formaven part del sistema repressiu denominat Gulag. Utilitzats al màxim durant les brutals purgues del terror estalinista, s'ha descrit ja amb amplitud i detall el tracte inhumà que rebien els presoners homes. En canvi escassegen les referències als sofriments patits per les dones que van ser sotmeses als mateixos mètodes de tortura.
L'autora ha entrevistat a Moscou, Londres i París a nou d'aquestes víctimes femenines, vuit de les quals van passar bastants anys presoneres en els camps del Gulag, a Sibèria i altres zones del Cercle Polar Àrtic. La novena supervivent, va néixer i va viure la seva infància en un d'aquests camps, on la seva mare complia una condemna imposada per motius ideològics. Les declaracions de cadascuna d'elles reflecteixen, en termes força semblants entre si, un drama humà dolorós fet d’increïbles privacions de roba i aliment, constants agressions a la dignitat personal i violents maltractaments, a més de quedar obligades a realitzar treballs que superaven amb molt seva capacitat física. No obstant això, totes van aconseguir sobreviure on moltes altres no ho van aconseguir, gràcies a la seva força de voluntat i la seva capacitat de trobar raons per resistir quan semblava impossible fer-ho. Com afirma una d'elles, en el Gulag va descobrir la realitat del mal que tot ho destrueix però també la presència de la major bondat possible. Aquestes sensacions li van permetre arribar a un coneixement profund de la vida i de l'amistat solidària que es troba en un camp de concentració i que amb prou feines pot imaginar-se fora d'ell. Els records que l'autora recull guarden rancor, i fins i tot odi, però també tendresa ressaltant com en situacions extremes és quan més es manifesta el pitjor i el millor de l'ànima humana. Cap de les protagonistes denuncia els principis materialistes i ateus del marxisme, que més aviat comparteixen, sinó la forma en què els dictadors soviètics els van portar a la pràctica. Molts anys després de tan amargues experiències, els seus testimonis transcrits per l'autora amb estil acurat excepte algun error a causa de que la seva llengua nativa no és l'espanyola, resulten impactants per la seva colpidora sobrietat. Amb frases concises aconsegueixen expressar un immens dolor i un abisme de carències materials i afectives, i subratllar que tot això obeïa al caprici d'uns tirans que gaudien fent mal.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa