VIDA DE CASA

Vida de casa és la primera novel·la de Marilynne Robinson, escriptora nord-americana nascuda en una remota població de l'Estat d'Idaho en 1943. La protagonista, Ruth Foster narra en primera persona la seva desafortunada història familiar.
Sent molt petita, la seva mare la va encomanar, juntament amb Lucille, la seva germana menor, en mans de l'àvia materna per després suïcidar-se. En morir l'àvia cinc anys més tard, les nenes van quedar a cura de dues àvies tietes que no van trigar a cedir la seva custòdia a la germana menor de la mare. El caràcter excèntric d'aquesta acabarà de desbaratar el precari equilibri domèstic de les nenes, fins al punt que Lucille prefereix viure amb una professora del seu col·legi. Ruth, en canvi tracta de conservar la seva vida familiar, fins que l'estranya conducta de la tieta i la influència que exerceix en la seva pupil·la, criden l'atenció de les autoritats locals. Abans que aquestes duguin a terme la seva decisió de separar-les, fugen juntes del lloc i es dediquen a portar una vida de vagabunderia. La solitud, la incomunicació i la desorientació existencial són els elements que sustenten la trama, centrada en la trajectòria d'una família atípica que es desenvolupa en un escenari rural plàcid on res sorprenent sembla que pogués ocórrer. L'acció, que pot localitzar-se a mitjans del segle XX es planteja com una novel·la de formació on Ruth avança cap a l'edat adulta entre grans silencis i actes incomprensibles de la seva tieta. La devastació afectiva, poblada d'absències, que experimenta la indueix a deixar-se portar pels esdeveniments amb una aclaparadora actitud de fatalisme immobilista. La qualitat de l'estil i la força expressiva amb que transmet una atmosfera ambiental desoladora, posa de manifest la capacitat creativa de l'autora, encara que també impacta per la sensació de tristesa i buit interior que emanen les seves frases bellament construïdes. L'obra, publicada el 1980, va obtenir el premi PEN / Hemingway el 1982.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa