VIURE AMB UNA ESTRELLA

Jiri Weil (1900-1959), escriptor txec d'origen jueu, narra a Viure amb una estrella, novel·la publicada el 1949, la vida d'un jove empleat de banca de Praga que perd el seu treball a causa de les lleis antisemites de les autoritats d'ocupació alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Sense família ni diners, refugiat en un habitatge amb prou feines moblat, sense instal·lacions higièniques, i obligat a treballar en el manteniment del cementiri jueu, deixa passar els dies i els mesos esperant rebre l'oportuna citació que li convoqui per al viatge sense retorn a un camp de concentració. Mentre arriba aquest inevitable moment, es consola imaginant que parla amb la dona de la qual va estar enamorat i admira la bellesa de les estrelles celestes, en contrast amb l'horror que li suposa el viure amb una estrella groga cosida a les seves robes.
L'autor, a través de la veu del protagonista, que actua com a narrador en primera persona, desgrana, segurament amb cert rerefons autobiogràfic, la vida quotidiana d'algú que ha perdut tots els béns que va poder posseir en el passat i que no té expectatives de futur. El cúmul de prohibicions que les autoritats d'ocupació han dirigit als jueus de Praga, li impedeixen realitzar fins a les més elementals activitats de la vida urbana com pujar a un tramvia o passejar per un parc. Malgrat tot, amb un fatalisme no exempt d'humor, aconsegueix gaudir de certs moments de distracció, fer-se amb llibres que li transportin a llocs llunyans i passar bones estones en companyia d'un gat sense amo que ha triat instal·lar-se en el seu habitatge. La trama posa de manifest tant la increïble capacitat de l'ésser humà per fer patir els seus semblants com la resistència de les víctimes que per superar els danys utilitzen els seus millors recursos. Jiri Weil, que va fingir suïcidar-se per evitar ser deportat al camp de concentració i va romandre amagat fins a la derrota alemanya, va ser un dels primers autors de llengua txeca que va convertir en matèria narrativa el malson de l'Holocaust, igual que ja abans havia denunciat les purgues estalinistes a Rússia en una altra novel·la. Amb un realisme de escruixidora senzillesa reflecteix la solitud, la fam, la por, la misèria material i moral però també la possibilitat que sempre existeix, fins i tot en els pitjors moments, de comptar amb l'ajuda d'algú o de fer amistats mentre es netegen els camins d'un cementiri on s'aprofiten els espais buits per conrear verdures. L'obra, escrita amb un realisme de rivets fatalistes que de vegades es tenyeix d'humor irònic, evita incórrer en excessos dramàtics descriptius però transmet amb gran eficàcia l'estat d'ànim del protagonista, sotmès a una sobrecàrrega permanent d'angoixa. L'absència de sentit transcendent de la vida es fa evident a través d'una pertinença al judaisme que és només cultural. No obstant això, la conducta del protagonista es manté en tot moment d'acord amb la llei natural, sense deixar-se portar per la desesperació que va induir al suïcidi a diversos dels personatges secundaris que intervenen en la trama.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa