CLÀSSICS PER A LA VIDA

El subtítol "Una petita biblioteca ideal" indica el quid d'aquesta obra. L'autor fa una selecció d'autors que al seu judici no han de faltar en una biblioteca. Com és natural es tracta d'una selecció personal. Cada professor de literatura, cada bon lector, podrà fer la seva selecció i estar o no d'acord amb la d’ Ordine; però si coneix la literatura universal sap que els autors que destaca en "Clàssics per a la vida" són valuosos i han fet aportacions notables a la Literatura, amb majúscula. Recull senzillament articles publicats al 2014-2015 en el setmanari que publica el "Corriere della Sera" amb un breu text de l'obra seleccionada al qual afegeix un comentari. Com a home profund, intel·lectual i amant de la literatura, sap anar a qüestions de fons o a aspectes literaris d'aquests textos. No se centra en aspectes banals o ja molt gastats d'aquestes obres, sinó que escull textos que li donen peu a un comentari interessant. Per exemple en Maquiavel no incideix en els seus ensenyaments polítics sinó en una carta en què anima la lectura dels clàssics. Fins i tot en obres transgressores de la moralitat, com el Decameró, no recorre a aquest tema, sinó que recull un text que suscita un comentari sobre la tolerància.
Potser la millor aportació del llibre és el seu llarg pròleg amb paràgrafs suggeridors sobre la lectura dels clàssics, les humanitats, la cultura, la filologia i sobre aspectes de la vida moderna: el món dels mòbils, la informàtica, la corrupció, una Europa solidària, etc. En l'epígraf "Un veritable mestre pot canviar la vida" recull textos en què Camus parla de la seva condició de mestre laic; però tant en aquest cas com en altres autors que es mostren no creients, caldria entendre el que escriuen en un context i en una època determinada. Al llarg del llibre quan parla de Déu o de la religió no hi ha tints pejoratius ni una crítica mordaç.
Escriu amb la vivesa dels llatins. Amb una prosa senzilla i un estil periodístic que llegiran amb més gust els amants de la literatura.
L'italià Nuccio Ordine (Diamant 1958), és especialista en el Renaixement i bon humanista. Professor de la Universitat de Calàbria, ha estat convidat a moltes universitats europees i nord-americanes. Entre els seus escrits cal destacar "La utilitat de la inutilitat", una sèrie d'assajos en defensa de les humanitats que publica el 2013.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa