EL GRAN MÓN

Pierre Lemaitre (París, 1951), s'aparta del seu estil de novel·la per assajar un relat familiar amb un rerefons històric, que transcorre des del març al novembre del 1948, amb tres escenaris: Beirut, París i Indoxina. La família està constituïda pel pare i la mare i quatre germans: tres xics i una xica.
El pare és un fabricant de sabons establert a Beirut i ajudat per la mare a la marxa de la fàbrica. Com és habitual els pares tenen uns plans per als fills, però que no s'acabaran de fer, ja que cadascun resoldrà la seva vida d'una manera diferent. Un d'ells, homosexual, acaba per anar-se'n a Indoxina (actual Vietnam) a la recerca de la seva parella, allistat a l'exèrcit francès, allà es trobarà amb una vida totalment diferent de la que pensava i treballant en una institució oficial francesa que maneja grans sumes de diners. El gran, un constant fracassat i amb un secret terrible a la seva vida, es casa amb una dona que el domina i l'humilia i acabarà vivint a París. També hi acabarà vivint el tercer germà i finalment la noia els acompanyarà.
Els fets ocorreguts a Indoxina amb un dels germans, acabaran per unir els pares i els fills per afrontar uns terribles successos i on es descobriran les mentides que, en major o menor grau, assetgen tots els membres de la família.
La història està explicada amb força i la descripció dels fets ocorreguts a Indoxina durant la presència francesa i el naixement dels grups comunistes són molt versemblants, mostrant la corrupció governamental i l'engany constant en què es viu. Hi ha un personatge que fonamenta una secta i que és important per a la novel·la, que l'autor, indirectament, aprofita per ridiculitzar el fet religiós. En general, no hi ha cap plantejament moral, sinó una laxitud en tots els sentits que fan que els personatges siguin tot menys exemplars. Els caràcters estan molt ben descrits, com és habitual a Lemaitre, tenen vivesa i són molt reals. Els ambients, encara que no sigui el que més interessi a l'autor, també són un bon marc per a una acció que no sempre manté el ritme.
No se li pot negar a l'autor el seu ofici i vàlua, però la novel·la és excessivament llarga i no acaba de ser rodona en els plantejaments. La documentació dels fets reals que apareixen al relat és molt extensa i ben cuidada.

TROA