LA BALADA DE HOLT

Alan Kent Haruf, (Colorado, 1943 - 2014), va començar la seva carrera com a escriptor el 1984 amb la publicació de la seva primera novel·la. El 1990 va aparèixer La balada de Holt que, igual que l'anterior i les quatre posteriors, va ser ambientada en una petita ciutat fictícia que va anomenar Holt i que va situar a la zona rural de l'est de l'Estat de Colorado.
Simulant el ritme i la temàtica d'una balada, Haruf utilitza un estil narratiu simple, cadenciós, un llenguatge senzill fàcil d'entendre, amb diàlegs breus i expressius, sense teatralitat, mentre va donant forma a una història en què cap l'amor, el desamor, la malenconia i la tristesa, el narrador és el principal vocalista d'aquesta balada. Tot això ofereix al lector certa bellesa malgrat el fatalisme amb què es desenvolupa la trama.
A finals del 1985, després de vuit anys desaparegut a Califòrnia, el grandulló Jack Burdette torna a Holt en un Cadillac vermell brillant que estaciona al carrer principal del poble sense decidir-se'n a sortir. Quan se'n va anar va deixar darrere seu un rastre de maldat que no han oblidat encara els seus veïns. Un dels enfrontats no dubta a avisar ràpidament el xèrif perquè procedeixi a la seva detenció. Testimoni de la seva arribada és també el seu antic condeixeble Pat Arbuckle, amo del diari local. Ell serà l'encarregat de narrar la història de Jack, que serà alhora la història del poble i del mateix Pat. Ningú és aliè a la vida i les obres de Jack i s'hauran d'enfrontar, no només a ell, sinó també als seus propis conflictes interiors.
Com és habitual a les novel·les de l'autor, es fan presents les relacions interpersonals i de grup, la solitud, l'abandó o l'erotisme. Conflictes tots ells que tracta amb realisme, amb una humanitat que és amable malgrat la crueltat i la injustícia d'algunes actuacions.
El narrador parla de manera pausada, íntima i discreta que atrapa el lector des del principi, aconseguint que la història sigui creïble.

Encarnita Herraiz