VETLLAR PER ELLA

Vetllar per ella de Jean-Baptiste Andrea (Saint-Germain-en-Laye, 1978) ha guanyat el Premi Goncourt 2023. L'autor, també guionista, construeix una novel·la amb cert to cinematogràfic ambientada a la Itàlia de 1986. Michelangelo Vitalani, sobrenomenat familiarment Mimo, és un ancià que ha treballat com a escultor i en la seva vellesa s'ha retirat a un monestir on custòdia la seva última estàtua. En Mimo va tenir una infància pobre i, en quedar-se orfe, va créixer escanyolit, però va aprendre a esculpir. Casualment, coneix la Viola Orsini, jove d'una família adinerada, ambiciosa i amb una estranya personalitat ja que apareix i desapareix, acudeix als cementiris a escoltar els morts, vol convertir-se en Madame Curie, sent desitjos de volar i afirma que de vegades es converteix en una óssa. Entre tots dos sorgeix una relació molt peculiar ja que els seus sentiments els porten a no poder estar junts alhora que afirmen ser inseparables. Aquesta peculiar història amorosa s'enquadra en ple apogeu del feixisme, època fosca en què la llibertat resulta difícil. A la Viola li sedueix la vida llibertina alhora que intenta destacar artísticament en una societat que relega la dona a les tasques domèstiques i a la novel·la hi ha algunes referències lleus al món de la prostitució. Encara que llisca algun comentari xocant en relació amb la conducta d'algun personatge del clergat de l'època, el to de l'autor davant d'aquesta temàtica sol ser respectuós. Jean-Baptiste Andrea descriu encertadament l'ambient en què es desenvolupa la trama i aconsegueix una novel·la ben escrita en què la fantasia és el factor dominant.

TROA